El Barça il·lumina Europa

Poca oposició va poder presentar el Feyenoord contra un Barça en estat de gràcia, amb els seus quatre triomfs enfilats a la Lliga i aquesta primera victòria en una Champions en la qual serà posat a prova en mes i mig pel temible campió, el PSG de Luis Enrique.

Ja arribarà, l’examen. Mentrestant, Flick va demostrar que el seu pla està tan interioritzat pels futbolistes que l’engranatge no se’n ressent siguin qui siguin els executors.

El bigolejador Raphinha s’ha destapat –qui ho havia de dir– com un dels millors ariets del món. El seu gol inaugural va desconcertar. Va enllaçar un control orientat sublim amb una retallada que va obligar a fer caure dos defensors com si fossin secundaris d’una pel·lícula de Bud Spencer i Terence Hill (ja ha marcat vuit gols en aquest inici de curs). Adeyemi, que venia sent el suplent de Gordon, va agrair la titularitat amb una estètica rosca des de fora de l’àrea que, a més de brindar el 2-0, va permetre a l’afició alleujar-se al veure que l’alemany no s’obria el cap després de completar un salt mortal cap enrere. Fins i tot Christensen, en altre temps amb contracte fix a la infermeria, pot arribar a refermar-se com a acompanyant de Cubarsí al centre de la defensa.

Tot flueix en un Barça on Lamine corre i delecta (va tancar la tarda amb el primer gol de falta de la seva carrera), on Rodri templa i ofereix sentit, i en el qual Pedri inventa i mira on ningú més ho fa. En el primer gol de Raphinha va ser el canari el que va advertir Lamine, abans que el de Rocafonda, amb un únic toc, prologués l’obra d’art de Raphinha. Després del gol del brasiler en el minut tres, mentre plovia a bots i barrals a Barcelona, el cel va començar a obrir-se i un raig de sol es va colar a la gespa.

Als que posen la música a l’Spotify Camp Nou els va agafar per posar el Come as you are de Nirvana –sí, allà Kurt Cobain jurava que no tenia una arma– just quan va començar a caure’n una de grossa. El cel queia sobre un estadi en obres i amb l’esquelet encara despullat. Els seguidors més durs del Feyenoord, de negre i sense plàstics, cantaven, cridaven –i també insultaven– com si res. Encara faltava una estona perquè comencés el partit, prou temps perquè els soferts habitants de la llotja descoberta poguessin allargar l’estona de canapès i perquè els esforçats i eficients empleats de premsa del Barça, que ja tenien el pla a punt, recol·loquessin els periodistes i els posessin sota la visera de xapa, uns metres més amunt dels pupitres entollats.

La pluja devia ser un destorb per a aquests turistes que acostumen a poblar les grades de l’estadi i a afluixar la cartera, potser sense saber que aquí, quan ve l’aigua, només protegirà el plàstic i el paraigua. I que les crispetes te les menjaràs amb més aigua que sal. Ja arribarà el temps de les comoditats, de les llotges VIP i dels parcs d’atraccions.

Gio va fer el que va poder

Notícies relacionades

Márquez derrota Martín on menys s’ho esperava

Salvar la humanitat

Quan va marcar Adeyemi, Deco ja s’havia eixugat la cara a la llotja i els aficionats podien guardar el paraigua per posar-se a disfrutar en pau del que proposava el Barça. Gio van Bronckhorst, campió d’Europa amb els blaugrana en una altra jornada plujosa, la de París del maig del 2006, no va poder demanar més als seus futbolistes del Feyenoord. Van defensar com van poder, es van desplegar molt bé quan va tocar, i van tenir alguna opció gràcies a aquest llamp francoalgerià anomenat Moussa que va mirar, sense èxit, de jugar a l’Aràbia Saudita. Fins i tot van marcar un gol (Steijn) i els en van anul·lar un altre, al valencià Ferri, per un fora de joc mesurat amb una pestanya quan ja estaven 3-0 en contra. Pedri i Raphinha havien tornat a aliar-se en la seva volta per un paradís al qual es va apuntar el sorprenent fitxatge estival, Gabriel Jesus, que sent menut va pentinar cap enrere un centre de Lamine.

En temps en què Europa sembla que se’n va en orris, el Barça, mitjançant el futbol, està disposat a oferir una mica de llum. Amb un fill dels marges com Lamine, als 19 anys, nuant-se per primera vegada el braçalet de capità.