Tyrese Martin, jugador del Barça de bàsquet : "Quan acabi la meva carrera, em veig ajudant nens desfavorits"

Tyrese Martin (Allentown, Pennsilvània, Estats Units, 1999) és considerat un dels grans noms dels 11 nous fitxatges que ha portat a terme aquest estiu el Barça de bàsquet. L’aler, que compta amb una vasta experiència a l’NBA, s’estrenarà oficialment demà (21.00 h) a la Lliga Catalana contra el Morabanc Andorra sota les ordres d’Aleksander Sekulic en un equip al qual se sent cridat a liderar.

En la seva presentació va dir que està preparat per liderar l’equip. ¿Per què té aquesta convicció?

Crec que haver jugat al màxim nivell a l’NBA i no ser tan jove ja m’ha donat l’experiència necessària per fer-ho. Soc nou a Europa, però fa molts anys que jugo a bàsquet i porto molts partits a l’esquena. No pretenc necessàriament ser el líder de l’equip, però vull liderar amb l’exemple, ajudar el grup a anar en la direcció correcta i entendre que hi haurà bons i mals moments, però que sempre hem de mantenir-nos en el camí.

Arriba a un equip que és pràcticament nou. ¿És més fàcil adaptar-se quan tots comencen de zero?

Sí, crec que, en certa manera, ho fa més fàcil perquè podem crear junts la nostra pròpia cultura i la nostra pròpia identitat. Hi ha molta positivitat en aquest procés. Ara mateix tots estem treballant per construir una identitat comuna i encaixar com a equip des del principi. És diferent d’arribar a un equip que ja té una identitat definida i en el qual jugadors nous han de trobar la manera d’integrar-s’hi. Aquí estem fent-ho tots junts i aprenent junts. Crec que això facilita el procés.

És la seva primera experiència en el bàsquet europeu. ¿Creu que serà molt diferent del nord-americà?

Sens dubte serà diferent. La temporada és més llarga i seré molt lluny de casa, una cosa a què no estic acostumat. Però, al capdavall, continuarà sent bàsquet. Porto jugant tota la meva vida, així que trobaré la manera d’impactar en els partits.

¿Què espera aportar a l’equip?

Sens dubte, tir, versatilitat, defensa i rebot. El que l’equip necessiti. Crec que aquestes són les facetes en què més puc destacar, però sento que puc jugar en diverses posicions. El que el tècnic necessiti.

Va passar dues temporades als Brooklyn Nets sota la direcció de Jordi Fernández. ¿Li va demanar algun consell per entendre millor el bàsquet espanyol?

Sí, vaig parlar molt amb ell aquest estiu mentre preparava la meva transició a Europa. Em va donar informació sobre diferents clubs, entrenadors i com és la vida aquí. Quan finalment vaig tancar l’acord amb el Barcelona, va seguir en contacte amb mi i em va preguntar com m’estava adaptant. També em va donar alguns contactes de gent que coneixia aquí per ajudar-me en la transició. Des que vaig arribar, continua escrivint-me pràcticament cada setmana per preguntar-me com estic, com m’estic adaptant, com són els entrenaments i els partits... És algú a qui considero família. El respecto moltíssim i agraeixo tot el que ha fet per mi, tant quan vam treballar junts com ara que estem separats.

¿Recorda quan va començar a jugar a bàsquet?

És clar. Va ser molt natural. Anava al parc del costat de casa quan era petit, amb uns set o vuit anys, i passava moltes hores jugant fora amb els meus amics i anant en bicicleta. Però sempre acabava agafant una pilota i jugant a bàsquet. Vaig descobrir que era una cosa divertida i ho vaig continuar fent. Amb el temps vaig anar estimant cada vegada més l’esport. Vaig començar a veure-ho més i a entendre tot el que podia aportar a la meva vida i al meu futur. Llavors vaig decidir prendre-m’ho més seriosament i començar a treballar per millorar el meu joc.

Si pogués parlar amb aquell nen, ¿què li diria?

Probablement li diria que se centrés i s’ho prengués seriosament abans del que ho va fer. Vaig començar bastant tard a treballar realment en la meva preparació i a millorar individualment. Si ho hagués fet abans, o si algú m’ho hagués dit al principi de la meva carrera, crec que hauria anat molt més endavant respecte als altres.

També va estudiar Sociologia a la universitat. ¿Per què va triar aquesta carrera?

M’agrada treballar amb nens. Aquest va ser un dels principals motius pels quals em va interessar la Sociologia. Sempre m’ha agradat treballar amb nens en situacions de desigualtat social i va ser una cosa que em va cridar l’atenció quan estava en el meu primer any d’universitat.

Ara té una veu i una plataforma des de la qual enviar un missatge al món. ¿Què li agradaria transmetre?

Que cal perseguir els objectius. Res està fora del nostre abast. El que et proposis, amb disciplina, treball dur i concentració, està a l’abast de la mà. I sobretot als nens m’agradaria transmetre’ls que crec que cal mantenir el cap centrat, estudiar i estar concentrat en l’escola, a més de ser una bona persona. Al final, tot això acaba tornant a tu.

Notícies relacionades

Pedro, Pedrito, es retira del futbol als 39 anys

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

¿Aquesta també és la seva filosofia, més enllà del bàsquet?

Ho és, i tot i que ara mateix estic jugant a bàsquet, quan acabi la carrera esportiva em veig treballant sota aquests principis. Ajudant i tornant alguna cosa als nens. Sobretot a aquells que necessitin ajuda, una mica de confiança extra o motivació. Definitivament em veig treballant en aquest camp en el futur.