‘El talismà’ va amb el Feyenoord

Com qui no vol, han passat 20 anys des que Gio va rebre el sobrenom d’Alejandro Echevarría, membre del club llavors i membre ara, sense càrrec oficial. Va venir perquè el defensa neerlandès va ser l’únic futbolista del Barça que va jugar tots 13 partits de la Champions que el Barça va conquerir el 2006 davant l’Arsenal, el seu exequip, a París. Va ser titular en tots, i només va deixar de jugar 21 minuts.

Gio també hi va participar, juntament amb Ronaldinho i d’altres, en l’arrencada del cercle virtuós del 2003, al principi del primer mandat de Joan Laporta que va canviar el signe del club. Va arribar cedit de l’Arsenal a un club arruïnat, amb la lenta activació del projecte amb Frank Rijkaard i les amenaces dels Boixos Nois al president. Amb tres compatriotes (Reiziger, Kluivert i Overmars) que van desaparèixer al cap d’un any, l’arribada d’un altre (Edgard Davids) que va durar sis mesos i amb Ronaldinho repartint alegria dins del camp i a fora.

Tornada de franc a casa

El Barça va exercir l’opció de compra (1,5 milions) a mitja temporada, convençut de la seva vàlua i de la seva total recuperació de lligaments encreuats que havia patit a Londres. Gio va marxar de franc al Feyenoord el 2007, un any abans d’acabar el contracte. Una clàusula a què es va acollir per tornar a Rotterdam després de nou anys fora (al Glasgow Rangers i l’Arsenal) i estabilitzar la família. El seu segon fill, Josua, va néixer quatre dies després de la final de París.

Va tancar la casa de Gavà Mar, va renunciar als passejos per la platja, va cedir el lloc de lateral esquerrà que compartia amb Sylvinho, va empaquetar tots cinc títols (dues Lligues, una Champions i dues Supercopes d’Espanya) i va tornar a la ciutat on va néixer el 5 de febrer de 1975 fins a la retirada el 2010. Del Feyenoord i de la selecció dels Països Baixos després de la final de Sud-àfrica, abatut per Andrés Iniesta.

Va ser el capità en la derrota davant Espanya. Una derrota traumàtica com la de la semifinal de l’Eurocopa del 2000. Els taronges van sucumbir en els penals davant Itàlia, després d’haver-ne fallat dos en el temps reglamentari contra un rival en inferioritat numèrica.

La samarreta de Messi

Va tornar a ser el talismà –potser encara l’anomena així Carles Puyol, el seu company d’habitació en els viatges–, quan va tornar d’espectador el 2010 per al Barça-Arsenal de la Champions (4-1) en què Lionel Messi va anotar tots quatre gols blaugrana, i el 2019, al Barça-Liverpool amb el recordat gol de falta de Messi. Aquesta samarreta és a Rotterdam, a casa de l’entrenador del Feyenoord, que ahir va veure el renovat i incomplet Camp Nou.

Notícies relacionades

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

Alcaraz es corona a Tòquio i Sinner s’acomiada fins al 2027

Per primera vegada s’enfrontarà al Barça, el club en què va voler jugar des que el 1995 va descobrir Barcelona. La jove promesa que despuntava en el Feyenoord recorda Hristo Stòitxkov assajant faltes al camp de la Masia, avui un pàrquing de ciment, la vigília de l’estrena al Camp Nou. Va venir amb l’equip a disputar aquell Joan Gamper en què es va homenatjar Ronald Koeman, que tornava després de la seva marxa. Va ser ajudant seu com a entrenador a Rotterdam, on si no, i d’Arne Slot al Liverpool.

Sense complexos per exercir un paper secundari, el Feyenoord el va cridar de nou perquè intentés repetir els cinc títols conquerits en la seva primera estada entre el 2015 i el 2019. Creuen que també és el seu talismà.