El Barça de Flick aborda la tercera temptativa

Semifinals i quarts de final. La trajectòria europea apunta a una regressió, però el Barça i els culers se senten enfortits com mai per a la conquesta de la Champions en la tercera temporada de Hansi Flick. Deu ser pels aclaparadors resultats de la Lliga (quatre victòries en quatre jornades, 17 gols marcats per dos encaixats) i serà també pels fitxatges que són, alhora, reforços. I, per descomptat, el temps transcorregut: el 5 de juny del 2027 farà 12 anys menys un dia de l’últim títol de Berlín.

El camí cap a la final de Madrid, per a més marro (serà al Metropolitano, tant fa gairebé com el Bernabéu), s’obre davant el Feyenoord en horari infantil (18.45 h). Un rival amb qui hi ha un precedent el 1974 (0-0 a Rotterdam, 3-0 al Camp Nou) malgrat ser concursant habitual a Europa.

El nom del Feyenoord no es va sentir en les compareixences prèvies al duel. Ni en boca de Hansi Flick ni pronunciat per Lamine Yamal, principalment preguntat per la Pilota d’Or –es van anunciar totes les candidatures–, la capitania –amb 19 anys ha sigut elegit el cinquè de l’escalafó– i pel seu estat anímic. "¿Com no haig de ser feliç, després de guanyar el Mundial i de fer les vacances de la meva vida? No he sigut mai tan feliç com ara", va assegurar per replicar als vídeos del seu enuig a la banqueta d’Elx. "Estava molt cansat, estàvem a 40 graus", va adduir.

Però ja ha passat. Lamine Yamal es va pronunciar sobre la Pilota d’Or i la nova campanya iniciada a Madrid per promoure un dels seus jugadors. Un dia va ser Vinícius, ara ho és Kylian Mbappé, setè el 2025 i que mai l’ha guanyada. El davanter es va arrogar el mèrit de ser el golejador del Mundial per ser el distingit.

"No suplicaré que em donin a mi la Pilota d’Or", assegurava Lamine Yamal, que s’estima més emparar-se en els fets i no en les paraules. La seva candidatura se sosté per si mateixa: "Tinc moltes possibilitats perquè he fet un gran any amb el Barça i amb la selecció".

La necessitat de córrer

A Mbappé li va retreure, també amb elegància, que menyspreï la necessitat de pressionar el Madrid. "Només cal veure com corren els equips que han guanyat títols", suggeria, de l’exemple que donen el París Saint-Germain i al mateix Barça, "on corre tothom". "De vegades jo em despisto una miqueta, però després torno a córrer, perquè si no corres perdràs", va apuntar.

Notícies relacionades

Pedro, Pedrito, es retira del futbol als 39 anys

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

Entre la il·lusió i l’obsessió oscil·la l’enfocament del vestidor per la competició. Flick entén que la Champions és "el títol més important", tot i que accepta que sumar la tercera Lliga consecutiva davant el Reial Madrid seria "especial". Els títols no són disjuntius. Molts menys en el cas del Barça: les cinc conquestes van arribar acompanyades del doblet: el 1992, el 2006, el 2009, el 2011 i el 2015.

Lamine Yamal va exposar el seu argument principal per graduar l’entusiasme del grup. "No hi ha cap motivació que la Champions sigui l’únic títol que et quedi per guanyar", va dir amb naturalitat, sense necessitat d’esmentar que ell, i gran part de la plantilla, estan igual: els internacionals espanyols han celebrat tots els títols estatals més l’Eurocopa i el Mundial. Només Rodrigo ha aixecat el trofeu.