La irresistible aura de Rodri

Rodri va posar fi accidentalment a la defensa més catalana possible. Una rereguarda catalanoparlant al 100%. El porter i els quatre defensors. Joan Garcia Pons, Eric Garcia Martret, Pau Cubarsí Paredes, Gerard Martín Langreo i Xavi Espart Font van comparèixer en l’alineació titular i podem imaginar que van intercanviar consignes en un idioma que no era l’espanyol, preponderant a tots els vestidors de la Lliga. "Amunt!", "compte!", "baixem!". Per exemple. Deixem els que dominen els arxius que busquin l’última vegada que va passar una cosa així al Barça. Val la pena destacar-ho en un temps actual d’emergència de la llengua catalana i quan se celebren els 50 anys de la primera transmissió de Joaquim Maria Puyal.

Rodri –encara costa dir-li Rodrigo– va donar sense voler un cop de cap al nas a Eric Garcia a la sortida d’un córner i el defensa de Martorell de seguida va veure que el septe nasal no era al seu lloc. Coneix bé el dolor. Va patir una fractura igual a Bruges en un partit de Champions, el novembre del 2025. Haurà de desempolsegar la màscara protectora quan pugui tornar a jugar. Va demanar el canvi i va entrar Kounde, un francès poc xerraire. Fi a la unanimitat lingüística. Però Rodri es va fer perdonar. Va posar cara turmentada quan va veure Eric Garcia desfilar cap al vestidor. I sobretot va mostrar jerarquia en el seu primer partit com a titular. Ha après ràpid el llenguatge del Barça de Flick.

Va actuar durant poc més d’una hora abans d’acabar sent substituït per Marc Bernal, recanvi natural. Va començar a exhibir tots els atributs que van recomanar el seu fitxatge. Actitud, control, posicionament, autoritat i capacitat de cohesionar l’equip. Costa entendre que el Reial Madrid no pressionés més per contractar-lo. Amb la falta que els fa. Sort que Deco va ser llest.

Presència aclaparadora

L’MVP de l’últim Mundial no va necessitar jugar un partit de Pilota d’Or, però ja va mostrar aura, aquest concepte en voga, que denota avui dia més impostura que una altra cosa, però que en el cas de Rodri no és així, sinó que parlem d’un lideratge que eleva el rendiment col·lectiu. És un futbolista d’una presència aclaparadora i que ocupa molt terreny.

Evidentment el València no va obligar Rodri ni ningú a serrar les dents. Ja hi haurà uns altres duels que seran més exigents. Però pel que s’ha vist a Mestalla aquest és un Barça que s’estructura millor amb ell i amb una capacitat de golejar demolidora. Ja són 17 gols en quatre partits. No feia tanta falta un davanter centre pur, pel que es veu. Pot fer més pel gol un migcampista amb coneixement del joc, que sap quan atorgar pausa i com coordinar la pressió, que un davanter de 100 milions.

Notícies relacionades

Raphinha, Joan Garcia i De Jong fan un treball individualitzat en la tornada del Barça als entrenaments

Mor als 70 anys Ángel Arroyo, segon classificat al Tour del 1983

Les xifres de la seva actuació no acaben d’explicar la seva aportació. Però resulten indicatives. Un 98% de passades bones, sis recuperacions i una rematada al travesser a la sortida d’un córner. Una actuació completa. Per això Flick va transmetre satisfacció amb la seva incorporació. Sense oblidar Bernal. El de Berga aprendrà segur del madrileny, va venir a dir.

"Estem contents pel seu fitxatge. Tot el que fa té sentit. És fantàstic, no només al camp, sinó també al vestidor", va assenyalar en una roda de premsa en la qual va remarcar que compta, i molt, amb Bernal. Però l’aura de Rodri resulta irresistible.