Com disfrutaria Antonio Franco

Veig de vegades els partits del Barça com si a prop estigués mirant-los un dels millors espectadors de l’equip que va ser, per exemple, de Ramallets o de Luis Suárez: Antonio Franco, l’inoblidable periodista que va dirigir aquest diari i que, a més, va ser l’amic de tothom.

Me l’imagino, per exemple, en el partit d’ahir, veient, poso per cas, Lamine, Rodri i Pedri, cadascun al seu lloc. Lamine ja és més que un club: és el millor de tots els que avui treballen a prop de la porteria contrària. De vegades perd l’encert i es dedica a fer el bot cada vegada que l’entrenador l’arracona..., després d’una sèrie que no li ha sortit bé del tot.

Les jugades que aquest noi fa amb el que sap, i amb el que intueix, converteixen el Barça d’avui en un equip que alegra la vida a tot el que el veu acostant-se a l’arc aliè. Això d’ahir va ser un mirall de la seva ànima de futbolista i una explicació de per què és, ara, el millor dels que hi ha a davant.

Rodri es va adaptar de seguida al que ara se li demana: jugar regalant al que l’obliga el contracte com si s’hagués obligat, des que va arribar, a ser molt més que el que ja va demostrar al món que per alguna cosa és molt més que un migcampista. ¡Quina manera d’estar al cas!

El gol de Pedri

¿I Pedri? Aquest noi ja és el que explica, a qualsevol demarcació, que té un futbol que no té cap altre parangó que el que porta el seu nom propi. És capaç d’estar alhora en molts llocs, i això el porta també a ser on li dona la gana, i sent més útil que ningú fins i tot callat.

Notícies relacionades

L’impacte mortal contra el cotxe en què viatjava la filla de Luis Enrique amb un genet al volant: investiguen un possible gir il·legal

L’aturada no atura el Barça

Quina manera de guanyar. Pedri va fer el que no sol fer, marcar un gol. Com si estigués buscant un company que ho fes, l’enorme futbolista de Tenerife va fer del seu gol una festa de la davantera, i Lamine, l’imbatible, va donar a l’equip una altra alegria com aquelles que ell mateix ha somiat des que va entrar en aquest equip i era encara imberbe.

Aquest és un equip que té ganes de jugar, i les utilitza com si vingués de saber-ho des que cada un d’ells treballa per donar alegria a l’equip que tant va estimar Antonio Franco.