El Barça, de maneta en maneta

Quan Stole Dimitrievski va fer la primera aturada, ja havia encaixat tres gols. Un, per a fortuna del València, anul·lat per tenir Lamine Yamal els dits del peu dret massa llargs. L’extrem era una incògnita abans de començar el partit, però es va transformar en una demolidora certesa quan va trepitjar el camp, sense símptomes del dolor que sentia dissabte, i va arrossegar el Barça a una cursa veloç en aquesta Lliga que ningú sosté, diu la taula. En el fons, el València va poder agrair que la maneta passarà desapercebuda. També en van encaixar cinc l’Elx (0-5) i el Rayo (5-2). L’Athletic es va salvar (2-0).

Va marcar dos gols Lamine Yamal a passada de Fermín i va marcar Fermín abans que Dimitrievski es lluís després de recollir tantes vegades la pilota des del fons de la porteria en el constant setge que va patir el València en el primer temps, extenuant i asfixiant a l’unir-se a la vergonya climatològica i futbolística de la tarda valenciana.

Rècord d’assistències

Raphinha, el pitxitxi, no va faltar a la cita, amb el sisè gol en quatre jornades, ni tampoc Anthony Gordon per donar una assistència, la quarta, recordman en aquesta faceta tractant-se d’un debutant. Va fallar en la rematada: va tenir dues ocasions clares i aquests errors i altres dels altres van evitar una mascletada d’antologia. N’hi va haver cinc amb la intervenció posterior de Pedri i el segon gol legal de Lamine quan ja havia debutat Gabriel Jesús, i n’hi va poder haver deu.

El Barça no va perdonar un València, que ha apallissat en les dues últimes campanyes, excepte en l’irrellevant epíleg de la Lliga passada. Ni es va apiadar de la crispació de l’afició envers els seus dirigents, el seu entrenador i els seus jugadors, que no ha vist guanyar en les quatre jornades. Ni es va sensibilitzar pel fet de tractar-se de l’última visita a Mestalla, 101 anys després de la primera.

No és el vell recinte, aquell camp de mines del segle passat, una plaça gairebé inassequible per als forasters, especialment per al vilipendiat Barça, però l’equip que defensa l’escut és tan decrèpit com el camp. El València tindrà a punt el Nou Mestalla el pròxim estiu. Té més retard que el Camp Nou.

Però el Barça, en canvi, va avançat al seu temps amb un futbol abassegador. La freqüència rematadora, altíssima, és conseqüència de la formidable pressió que exerceix l’equip. Lamine Yamal és el jugador que menys colla, però la seva mera presència ja paralitza el seu marcador. El pobre Jesús Vázquez va comprovar el turment que viuria quan al minut 6 l’extrem elevava una suau vaselina davant la qual Dimitrievski va reaccionar tard. I pitjor va estar el porter dos minuts després en el segon xut de Lamine Yamal anul·lat.

Notícies relacionades

Raphinha, Joan Garcia i De Jong fan un treball individualitzat en la tornada del Barça als entrenaments

Mor als 70 anys Ángel Arroyo, segon classificat al Tour del 1983

Res convidava a sospitar que el partit no hagués quedat sentenciat en el descans, i molt menys quan Raphinha anotava el 0-3 al cap de només cinc minuts de la represa. El maltractament del Barça no es va estendre més al marcador, tot i les ocasions que se succeïen, tot i que va continuar en el joc malgrat els canvis que van interrompre el joc, més que les faltes.

Rodrigo es va estrenar com a titular –Xavi Espart, en canvi, és de moment del tot inamovible al lateral– i la seva presència va donar presència a l’equip. Recordarà més, amb el temps, les anècdotes que no pas el resultat. Es va carregar sense voler Eric i va concedir mitja ocasió al València quan encara era viu. Mitja afició local va decidir fugir per no veure la defunció.