De la cadira de rodes a travessar Gibraltar nedant

El 2012, Zach Washington-Young tornava a casa després d’assistir a un festival de música al Regne Unit quan l’autobús en què viatjava va tenir un accident a l’autopista. Un dels pneumàtics va rebentar, el vehicle va sortir de la carretera i va acabar xocant contra un arbre. Tres persones que viatjaven a prop seu van morir. Zach va ser el ferit més greu i va sobreviure, entre altres circumstàncies, perquè en el moment de l’impacte va sortir disparat per una finestra. El cop contra el terra li va provocar una greu lesió a la columna i la secció de la medul·la espinal. Ara, gairebé 15 anys després, acaba de convertir-se en el primer lesionat medul·lar que travessa nedant l’estret de Gibraltar, que uneix Europa amb l’Àfrica.

Per arribar fins aquí, Zach va haver de lluitar contra tots els pronòstics mèdics que des del principi li van dir que no tornaria a bellugar les cames. Va passar cinc anys en una cadira de rodes i durant aquell temps va haver d’assumir que aquella seria la seva nova realitat. Un dels especialistes va arribar a dir-li que, atesa la gravetat de la lesió, recuperar la mobilitat era físicament impossible. "Si en recuperes una mica, vine a veure’m i ho estudiarem", recorda Zach que li va dir. Ell, però, no va perdre mai l’esperança, i la seva recuperació va començar a canviar quan els pares van trobar un lloc especialitzat per continuar amb la fisioteràpia a Prime Physio.

Del futbol a la natació

Quatre anys després de l’accident, Zach es va traslladar a Espanya i va començar a treballar amb els especialistes de l’Institut Guttmann de Badalona. I en ple procés, va tornar a reconnectar amb l’esport. Abans de l’accident havia sigut futbolista, però, com que ja no podia jugar, la natació va aparèixer com una bona alternativa. A través del centre va entrar en contacte amb María Folgado, entrenadora vinculada a l’esport paralímpic, i va fer una prova al Club Natació Mataró.

L’aigua ha tingut un paper realment important en la recuperació de Zach des del principi. "Era una oportunitat per escapar-se de la cadira", explica. Amb el temps va començar a recuperar petits moviments i a trobar noves sensacions. El que havia començat com una part de la seva rehabilitació es va acabar convertint en una activitat esportiva cada vegada més seriosa.

Notícies relacionades

Pedro, Pedrito, es retira del futbol als 39 anys

Després de 21 anys, Messi s’acomiada amb un gol de la selecció argentina: «Els juro que m’agradaria venir tota la vida»

Durant deu anys va combinar la natació amb un intens procés de recuperació física. La seva evolució dins la piscina li va permetre competir i millorar les seves marques fins a rebre una trucada de l’equip paralímpic de la Gran Bretanya. La progressió va ser gradual. Primer, fer una passa. Després, deu. Més tard, començar a caminar amb un caminador. L’objectiu següent van ser cinc quilòmetres i, posteriorment, un 10K a Barcelona, a la Jean Bouin. Després va arribar la mitja marató i, el 2018, la Marató de Londres.

Més enllà d’aquestes gestes, Zach feia anys que havia intentat complir-ne una que encara se li resistia. A la fi l’ha aconseguit. Ja és el primer lesionat medul·lar a travessar nedant l’estret de Gibraltar, un èxit que afegeix un altre capítol a una trajectòria esportiva que va començar en la rehabilitació i que el va portar primer a la natació paralímpica, després a les llargues distàncies i finalment a les aigües obertes. "Em sento alleujat i d’allò més orgullós d’haver-ho aconseguit", va reconèixer.