Omrzel, el nou Pogacar, triomfa davant un Mas pletòric

El ciclisme va de generacions: la que es presenta, la que domina i la que de mica en mica comença a acomiadar-se. I això es veu a Eslovènia, el país que va presentar en societat i al cim de Calar Alto el seu nou valor, Jakob Omrzel, de 20 anys, el més jove de la Vuelta, el que va triomfar en una etapa èpica en què Enric Mas, desfermat, va esgarrapar 27 segons d’or a un altre eslovè, Primoz Roglic, que de mica en mica comença a recórrer l’últim tram com a estrella d’aquest esport.

A la mateixa edat en què el seu paisà Pogacar va guanyar la seva primera etapa a la Vuelta, Omrzel va cobrir amb èxit una escapada de meravella, ajudat per un basc que s’acomiada del ciclisme, Pello Bilbao, i per un colombià, Santiago Buitrago, que es reafirma com a líder de la muntanya, tots a les ordres d’un català, Xavi Florencio, el director del Bahrain.

Va ser l’etapa de les dues cares: la del vailet d’Eslovènia que torna a il·lusionar un país sencer en depressió per la caiguda de Pogacar i la d’un expert que s’ha trobat a si mateix en aquesta Vuelta, Mas, que està fent coses que no havia fet mai, que no s’arruga, que va a l’atac. Quan canvia de ritme, tot just a 13 quilòmetres d’arribar a Calar Alto, deixa clavat a tothom, com va fer a Aitana i com es presumeix que intentarà demà a la serra de La Pandera, enmig de les oliveres de Jaén.

No només era el nou Mas, sinó el Movistar del passat, amb les denominacions anteriors de Reynolds o Banesto, l’equip que enviava unitats al davant (Raúl García Pierna i Pablo Castrillo) i el que sacrificava Iván Romeo perquè controlés la Vuelta al seu líder per ensurts com el que va mirar de fer Richard Carapaz.

I encara té sort el Movistar que el Decathlon, l’equip més fort de la Vuelta, pedali amb potència a les cames, però escapçat tàcticament. ¡Quina atrocitat! Felix Gall va tornar a precipitar-se a l’hora d’atacar, com va succeir a Aitana, amb companys per impulsar-lo més enllà dels 15 quilòmetres quan va decidir equivocadament passar a l’atac. Aquestes coses només les fa Pogacar.

Un avantatge insuficient

Mas, en canvi, es va deixar portar, va saltar en el moment precís, va enllaçar amb García Pierna i en solitari se’n va anar a assegurar segons perquè sap que no n’hi sobrarà cap, si la cosa segueix així, a Jerez, davant Roglic, l’expert, l’especialista, el que li pot aigualir la victòria. Ja el té a 1.45 minuts, després de sumar els 27 segons guanyats a Almeria. Necessita més. No sobra res. I ho sap.

La Vuelta no està guanyada. Mas no és Pogacar, què més voldria, però sí el ciclista que s’ha tret la por de sobre i gosa atacar, que ha deixat de ser un corredor conservador i que entusiasma quan demarra, o tot o res, som-hi. És el que volia estufes a Calar Alto i fa una calor de mil dimonis pels voltants dels decorats naturals de l’spaghetti western, com si fos Clint Eastwood però anant en una bici en lloc d’un cavall.

Mas és el bo de la pel·lícula de la Vuelta. Gall es guanya el sobrenom del lleig perquè no sap atacar, es precipita, desaprofita els companys i després res, res de res. I Roglic continua sent el dolent perquè, encara que ja estigui en la recta final de la seva carrera esportiva, té prou classe per espatllar a Mas la victòria a la Vuelta. Dins del cap hi té més aviat una calculadora que un cervell.

Notícies relacionades

Claudia Pina, futbolista del Barça: «El millor club del món no està jugant a la lliga més competitiva»

Marc Márquez: «¿El títol? Un atleta viu en el futur»

A Mònaco, sortida de la Vuelta, parlava amb una persona del seu entorn més pròxim. Explicava que havia xocat amb un cotxe entrenant a principis d’agost, precisament al Principat, i va dubtar d’apuntar-se a la Vuelta. Primer ho va fer convençut que arribaria al podi per acompanyar a la foto de Granada al seu compatriota Pogacar. Una vegada retirat l’astre del ciclisme mundial, sap que aspira a la Vuelta i que només Mas, pletòric i motivat, li pot aixafar una cinquena victòria. "Volarà en la tercera setmana", deia la seva persona de confiança. No falta gaire per descobrir-ho.

Mentrestant, qui ho passa bé és Mas. "Miraré de guanyar la Vuelta", contesta amb facilitat. "Tant de bo que gaudiu d’aquest Enric perquè no havia tingut mai unes cames tan fortes com ara". Parla després d’abraçar-se als auxiliars i celebrar que la vella tàctica, tantes vegades practicada per Eusebio Unzué, ciclistes al davant i programar el lloc de l’atac, ha sortit de primera. Un gran dia per al líder i per a una Vuelta que descobreix l’hereu eslovè de Pogacar. ¿Què més es pot demanar? Que la festa no s’acabi.