Mou, el beatificat

Portar de nou Mourinho ja s’ha considerat a la capital com el millor fitxatge del Reial Madrid, per davant dels 120 milions que han pagat per Diomande (que, de moment, amb prou feines ha jugat 50 minuts en tres partits) i la resta d’incorporacions més o menys galàctiques.

Si ens atenim a les informacions dels mitjans, el tècnic portuguès ha aterrat al vestidor estenent les ales blanques i abraçant estimats, acceptats i díscols. Dinen junts, tot són somriures, accepten sense queixar-se els nous mètodes de treball i, en definitiva, tot el que faci olor de Mou és sinònim d’excel·lència. El procés de beatificació ve acompanyat d’una actitud de l’entrenador, almenys en les seves aparicions públiques, més tranquil·la i assossegada.

Notícies relacionades

Raphinha i De Jong participen en l’entrenament i ja podrien jugar contra el Betis

Madicken Mauri-Sandaker, la juvenil del Cabanes que farà d'Alèxia Putellas en el seu futur biopic

Tot i que ningú oblida el seu dit, ara el camí l’assenyalen dos braços oberts on tots hi caben. ¿S’ho creuen, vostès? Jo no. Tinc la mateixa edat que ell i aquest nou The Special One és la pantalla darrere la qual segueix amagat, a l’espera de clavar la urpada. D’entrada, ja va dir la seva sobre el tema Negreira, com va fer el seu antecessor tot just asseure’s a la banqueta. És un mantra que no va replicar Xabi Alonso i així de bé li va anar. També ha avisat sobre el que els espera als xivatos, una de les seves obsessions.

Avisos amanits amb el to benèvol que el Reial Madrid necessita després d’una temporada en la qual van acabar a bufetades i el blanc immaculat es va tornar gris plom. Però per pujar al cel fa falta alguna cosa més que aquest teatre de fer-se el bo.