El que no pot ser no pot ser i és impossible (2)

11.38 hores del 24 de juny. 69 dies després es destapa l’embolic, l’engany, l’estafa, la falsedat... i puc repetir el titular.

El primer paràgraf d’aquell article, que va tornar a provocar les rialles en molts culers i ja ni els dic en la junta directiva que dirigeix Joan Laporta, al departament esportiu que lidera Deco i en la premsa amiga, tan amiga que està regalada, deia: "Vegem, existeix la possibilitat, no la descarto, que Joan Laporta i Deco estiguin utilitzant l’operació Julián Álvarez per distreure el personal, entretenir el mercat i la premsa, mentre negocien altres vies per fitxar un autèntic davanter centre".

¿És possible, de veritat, que jo fos l’únic que a aquest costat del riu no els cregués? ¿És possible, seriosament, que només jo pensés que l’estratègia que havia escollit el Barça, no sé si Laporta, Rafa Yuste, Alejandro Echevarría, Deco, Bojan Krkic o l’assessor Enric Masip, no era l’adequada, i pitjor encara, amb la qual mai dels mais aconseguirien arrencar Julián Álvarez de l’Atlètic?

¿És possible que només jo veiés que era impossible que anant de superbis, de prepotents, escalfant el futbolista, enredant-se amb el seu representant, creant mala maror en plenes semifinals de la Copa del Rei i la Champions, suportant una demanda davant la UEFA, donant per segur que les declaracions, la postura, el soroll i l’enuig de l’argentí forçarien que l’Atlètic es veiés obligat a vendre (o malvendre) la seva estrella?

¿De veritat creien que amb el soroll que farien els seus portaveus, que no han parat de fer titulars i informacions per intimidar Miguel Ángel Gil Marín, estovarien els matalassers, que són arximilionaris ara que han venut el club a un fons d’inversió nord-americà?

Jo entenc que a la premsa amiga li interessés estirar el xiclet. Jo també visc d’això. Però, ¿saben per què no me’ls vaig creure? Pel mateix que ells: els que han explicat que Julián Álvarez estava al caure van narrar amb pèls i senyals que Nico Williams ja estava fitxat, igual com es van creure tots els embolics que hi va haver fins a arribar al cas Julián Álvarez.

Notícies relacionades

Lamine Yamal viatja adolorit a València

‘Futbol en català’ fa 50 anys amb Puyal, el seu creador, en parador desconegut

Tinc una idea de qui truca als periodistes per demanar ajuda per engrandir les mentides. El que em sorprèn és que els continuïn creient i que desenes de firmes encapçalin informacions que, després, s’han demostrat falses. Perquè, de la mateixa manera que el cas Julián Álvarez ens ha permès fer molt soroll durant mesos, ara hauríem de considerar l’intent, l’operació, un fracàs estrepitós del Barça, de Laporta, Yuste, Echevarría, Deco, Bojan i Masip. El Barça sabia, des de feia molts mesos, que Lewandowski no seguiria i sabia que no pensava oferir cap renovació a Ferran. Ha tingut molts mesos per fitxar un autèntic nou de Champions, i no l’ha fitxat.

Jo no diré que el Barça ha perdut gol. No diré que aquest Barça no pot guanyar LaLiga, la Champions, la Copa i totes les altres coses. No ho diré. Dic que l’única feina que tenien Laporta, Rafa Yuste, Echevarría, Deco, Bojan i Masip ha sigut un fracàs estrepitós. I que ells, més la premsa amiga, han tornat a enganyar-nos.