LA JORNADA DE LLIGA

Mourinho torna a la Lliga contra un Espanyol il·lusionat

L’entrenador del Madrid, més calmat, llança els primers avisos als seus jugadors. "És un dels millors de la història", elogia Manolo.

Mourinho torna a la Lliga contra un Espanyol il·lusionat
3
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Van ser, com a carta de presentació en la seva primera roda de premsa, 43 minuts sense ni un sol exabrupte, amb molta explicació detallada i escassos titulars. Qui l’ha vist i qui el veu. José Mourinho ha fet del foc la seva manera de viure en el futbol. Però la gasolina, de moment, la deixa abandonada al rebost. Mou torna a la Lliga 13 anys després amb la posada de llarg d’avui (21.30 hores, Dazn) a Cornellà-el Prat, però és un Mou diferent del que recordem. Almenys de moment.

A banda de l’edat (63 anys), el context ajuda a explicar les diferències amb un 2010 en què Mourinho arribava a Madrid després de guanyar el doblet Champions-Sèrie A amb l’Inter. Perquè tan indubtable és la seva ascendència, fins a la veneració, en cert sector del madridisme com la pèrdua d’estatus com a entrenador en l’última dècada.

Un sol títol en nou anys

Des que va ser acomiadat pel Manchester United el 2018, el portuguès ha anat passant per banquetes del segon nivell europeu: Tottenham, Roma, Fenerbahce i Benfica. En els últims nou anys, el seu únic títol ha sigut la Conference League del 2022 amb la Roma. El seu últim títol de lliga va ser la Premier del 2015 amb el Chelsea i no juga quarts de final de la Champions des del 2014.

Els únics arguments que sostenen aquesta segona etapa al Bernabéu són, en fi, la nostàlgia i la seva ben guanyada fama de tenir mà dura. Perquè si el 2010 Florentino Pérez hi va buscar un antídot per combatre el millor Barça de la història, en aquesta ocasió recorre a Mou per mirar de redreçar un vestidor convertit en una residència universitària després de la sortida d’Ancelotti.

El seu avantatge, és clar, és que el llistó és baixíssim després de dos anys en blanc. Si en la seva primera etapa va agafar les regnes d’un gran Reial Madrid que, senzillament, no arribava a la perfecció d’aquell Barça; avui assumeix un equip blanc de rendiment deficient que no ha pogut competir contra un etern rival hegemònic a Espanya, però molt lluny de ser dominant a Europa. El marge de creixement propi, aquesta vegada, és immens. Per això, segurament, els primers missatges entre línies, l’especialitat de la casa, han sigut de consum intern. En la seva primera roda de premsa, ahir, va assegurar que els jugadors ja coneixen l’onze d’aquesta nit i va desafiar entre rialles els informadors que algú (un talp) l’hi filtri. També va deixar clar que "cal defensar amb onze", perquè el seu equip no funcionarà amb "gent que defensa i gent que espera que es recuperi la pilota". Avisos a navegants de qui no se sent angoixat pel repte: "No sento pressió".

El segon cop

Notícies relacionades

Li cau a sobre una dura empresa al conjunt de Manolo González, que va acabar molt satisfet del debut triomfal contra el Llevant (3-0). Repeteix cita a casa el bloc català, però els rivals tenen poc a veure. D’un humil Llevant en construcció i sense pólvora a dalt a un Madrid que debuta a la Lliga amb noves cares i astres coneguts, començant per Mbappé i Vinícius. El brasiler va executar els periquitos el curs passat amb un doblet. Millor és el record del duel anterior, l’1 de febrer del 2025, quan l’Espanyol es va emportar la victòria amb un gol de Carlos Romero.

"No els tenim cap por, però sí respecte. És un rival de gran potencial i amb entrenador nou, un dels millors del món i de la història. Mireu el seu palmarès. Serà un partit exigent i motivant", va dir ahir Manolo, que busca el segon cop del campionat.