"La natació és important, però encara ho són més els estudis"

Es mostra alegre a l’altre costat de la línia. Encara a París amb la seva família després de sorprendre tothom amb un cinquè lloc en els 100 metres esquena en el Campionat d’Europa de natació amb tan sols 16 anys, Irene Ciércoles (Andorra, Terol, 2010) despenja el telèfon. És la noia del moment. Va nedar cinc finals de relleus i va sorprendre el continent amb la seva determinació. Però s’ho pren amb calma, malgrat les gestes aconseguides i les que vindran.

¿Com estan sent aquests dies? Una mica moguts, ¿no?

La veritat que estan sent molt guais perquè ens hem quedat de vacances a la ciutat de París. Estem veient la ciutat. Com que nedava gairebé cada dia, doncs no vam poder fer turisme.

¿Com va viure la competició?

Amb molta il·lusió i aprenent un munt dels millors. Jo venia aquí per aprendre i m’emporto bastantes coses apuntades i dins de la motxilla per posar-les en pràctica quan comenci la temporada que ve. Sempre competia amb molta il·lusió i quan havia de nedar simplement pensava com nedar i a disfrutar. No pas en cap marca.

¿S’esperava aquests resultats?

No m’esperava ni de broma poder entrar en una final. Veure que vaig poder aconseguir un cinquè lloc va ser increïble. A més a més, en els relleus també vam aconseguir grans coses. Aquests resultats no ens els esperàvem.

¿Com és ser a la piscina d’un Campionat d’Europa?

M’he motivat molt, ja que el públic animava moltíssim, sobretot quan nedava algú francès. Almenys a mi això em donava més motivació. Sentia que m’animaven a mi, tot i que en veritat animaven els francesos [riu]. Però jo ho feia meu i m’ajudava més.

¿En treure el cap de l’aigua i en veure el cinquè lloc, què va sentir?

¡Doncs em vaig quedar flipant! O sigui, jo vaig mirar diverses vegades per veure si hi havia el meu nom o el d’una altra persona [riu]. Estic tan contenta...

¿Li va donar temps a ser conscient del que s’ha aconseguit? Tenia competició l’endemà...

Em vaig centrar a seguir amb el campionat. Sí que hi ha bastanta gent que t’escriu per Instagram per felicitar-te i tal, però això ho vaig deixar a part perquè encara quedava més campionat. He donat les gràcies i he respost a tots els missatges una vegada ha acabat tot. La meva família m’ha enviat alguns diaris i notícies que sortien, però no sé jo... Com que m’ho prenc amb molta normalitat. És un premi, ja que tot el que he aconseguit és gràcies als esforços de cada entrenament. És molt l’orgull veure que tota la feina funciona.

¿D’on li ve aquesta afició per la natació?

El meu oncle era el meu entrenador i em va començar a ensenyar a nedar. Després vam anar a fer salvament, perquè al meu poble es feia més socorrisme que natació. I allà ja vam veure que se’m donava bastant bé. En els Campionats d’Espanya de salvament de petita ja començava a guanyar medalletes i després vam anar a Barcelona i vaig fer waterpolo i natació alhora. Allà va ser quan realment em vaig adonar que m’agradava molt la natació i volia continuar fent aquest esport.

La natació demana una dedicació i uns hàbits exigents.

Dos dies a la setmana m’aixeco a les 5 per tirar-me a l’aigua a les 6. Surto a les 7.20 de l’aigua per anar a l’escola, amb metro o amb cotxe. Després, classe de 8 a 13.30 i després, a dinar i a l’entrenament físic de 4 a 5, on faig pesos. I de 5 a 7, una altra vegada a l’aigua. Segons el dia, fem una o una altra especialitat. Després, si tinc exàmens, em poso a estudiar o a fer els deures. Una vegada acabat tot, a sopar i a dormir.

Són moltes coses, amb uns horaris molt estrictes.

Sí, és exigent, però al cap i a la fi tot el meu equip m’ajuda, ens ajudem entre tots. El meu club [el Sant Andreu] és com la meva gasolina. Quan estic amb l’equip i les meves amigues és motivació. Jo crec que si no tingués l’equip que tinc, no podria fer tant esforç.

¿Com l’acompanyen?

El meu entrenador és com si fos també el psicòleg. Si tenim algun problema, ho solucionem amb ell. Els meus pares m’ajuden a portar-me als llocs i em motiven sempre, especialment quan hi ha algun dia que estigui més desanimada o perquè l’entrenament no ha sortit com volíem. Ells m’ajuden.

Vostè és una noia de 16 anys. No sé si té molta vida conforme a la seva edat. Amb les seves amigues, ¿com porta això de no poder ser de vegades quan les altres fan plans?

Sí que és veritat que empipa una mica, no puc quedar sempre. Però després veus que això ja ho puc fer de més gran, quan deixi la natació. Les coses que faig ara no les podré fer en un futur.

Els estudis són importants, fins i tot estan per davant de la natació. El seu pare li diu: "Sense notes, no hi ha natació».

Al cap i a la fi, la natació també és important, però els estudis ho són més perquè pot passar qualsevol cosa. Si les notes no surten com toca, doncs hi haurà un punt que hauria de deixar de la natació, però mai hem arribat a aquest punt [començarà Primer de batxillerat social i espera cursar en un futur la carrera de Dret].

¿Quins han sigut els seus referents en el món de la natació? ¿No sé si ha pogut parlar amb alguna d’elles?

Per a mi un referent sempre ha sigut Jéssica Vall, des de ben petita. A més de per bona persona, per tot el que ha aconseguit dins i fora de la natació.

Notícies relacionades

‘Futbol en català’ compleix 50 anys

Antonelli enamora Itàlia amb una remuntada èpica

Comença ara les vacances, però... ¿ha pensat en el que ve una vegada torni a la piscina?

Encara no hem pensat en la temporada que ve. Acabo de començar les vacances, però bé, el primer dia ens asseurem a la taula amb el meu entrenador i ja veurem quins objectius ens posem.