El Barça ven el campió que necessitava per comprar el campió repetit

Paraules de Jorge Valdano a Movistar Plus Deportes. Quan tu fitxes el millor jugador del món, d’acord, del Mundial , que és (gairebé) el mateix, no pots obrir la boca i, sobretot, no pots anar de saberut, de ‘panenkita’, dient que és un mal fitxatge. És un fitxatge extraordinari.

Però hauríem de ser una miqueta realistes i reconèixer (cosa que mai, mai, farà el Barça i, molt menys, Laporta o Deco) que Rodri no era al radar del ‘més que un club’ en cap moment. Ni abans, ni durant, ni després del Mundial.

A Laporta, tan antimadridista com culer, se li van posar els ulls com plats quan el centrecampista del City es va posar a l’abast. Tal com descriu magistralment Valdano, era un grandiós reforç i una enorme puntada de peu al cul de Florentino Pérez i del madridisme sociològic. Dues tasses de caldo.

I, a partir d’aquí, tot són elogis per al cap privilegiat de Rodri, tant dins com fora del camp, un campió indiscutible. Que si controla el temps del partit com ningú, que si és un jugador completíssim, que si serà l’experiència i la maduresa que Hansi Flick necessita i exigeix al vestidor, que si permetrà dosificar Pedri, encara recuperant-se del Mundial, que si serà un pare per a Bernal i un avi per a Lamine Yamal, que si és més jugador de Champions que de Lliga, que si encara li queden uns quants anys de bon futbol, que si el preu és barat tenint en compte el nivellàs del futbolista, que si ha nascut per jugar al Barça, que si és el novè blaugrana de la selecció espanyola bicampiona, que si juga a cegues amb els altres internacionals... I així fins a l’infinit, fins als 76 milions d’euros i escaig que pot acabar costant el fitxatge.

No deixa de ser curiós que, a falta de dies, hores, per començar LaLiga, el Barça tingui, com diria Carlo Ancelotti, els dos millors centres del camp del futbol mundial, el titular i el suplent (sense Rodri). Imaginin-se ara. I, en canvi, no tingui ni un sol davanter centre, quan se suposa que en necessitarà dos, igual que necessitarà recuperar les desenes de gols que s’han volatilitzat amb les sortides de Lewandowski i Ferran. Hi ha temps, sí, el que no hi ha és la possibilitat de fitxar Julián Álvarez.

La venda de Ferran Torres (que malament t’has acomiadat del Barça, noi, que malament, tot i que el club tampoc t’ho ha posat fàcil, bé, no t’estimava) no ha estat en dubte en cap moment. A la ment de Laporta i Deco no hi entrava ni de broma renovar-lo, com tampoc no hi entrava fitxar Rodri. El Barça creu que Ferran no és el seu 9 i, per descomptat, que no mereixia fitxa de 9 titular i destrossar l’1x1. I punt. No hi va haver cap debat.

Notícies relacionades

Mourinho perd el pols amb el vestidor del Reial Madrid

Antón és el rei i Faustino Oro, el príncep hereu

Però, ho repeteixo, a 18 d’agost el Barça es desprèn del que necessitava i compra un cromo repetit, extraordinari, sí, però repetit. No únic. No. I ho fa, sobretot, per fastiguejar el Reial Madrid: el que tu no vas poder fitxar, ho compro jo. És evident que aquest serial podria tenir un final irreal, impossible, esperpèntic: el Reial Madrid fent-li una oferta a Bernal, que té contracte fins al 2029 i una clàusula de 500 milions d’euros.

Mira, la milionada que li falta a Laporta per acabar l’Spotify Camp Nou. No donis idees, Emilio, no donis idees.