El bronze en el relleu 4x100 mixt clausura un bon Europeu

El Campionat d’Europa d’Atletisme va acabar ahir a Birmingham amb un inesperat bronze del relleu 4x100 mixt que va augmentar el botí espanyol fins a repetir les vuit medalles de Roma 2024 (dos ors, dues plates i quatre bronzes) per acabar setè al medaller i sisens a la taula de posicions gràcies a la marxa; sense, cauria a la 20a plaça en la llista de medalles. Va ser l’escassa continuació d’una matinal en què l’equip femení ja es va penjar el bronze per equips en la marató.

El relleu curt es va treure l’espina amb tot el luxe de les sèries de 4x100, en què homes i dones no van aconseguir entregar l’últim testimoni. Les entregues van ser pràcticament perfectes, en un èxit que rellança el Pla Nacional de Relleus, sobretot després dels dos disgustos de dissabte.

Guillem Crespí va fer una gran primera posta amb una entrega perfecta a Maribel Pérez, que va contactar molt bé amb Andoni Calbano i el donostiarra va saber gestionar amb Jaël Bestué les velocitats per acabar tercers en una clara mostra que el treball amb el testimoni pot suplir algunes dècimes que falten als espanyols. Això comporta un risc i es pot fallar, com va passar un dia i mig abans. Amb un quartet espectacular que va completar la tricampiona Amy Hunt, la Gran Bretanya va batre el rècord europeu amb 39,97, amb Alemanya plata (40,11) i Espanya bronze (40,42), tots dos amb rècord nacional. La felicitat de l’equip va ser difícil d’explicar, amb una explosió de joia i una sensació absoluta d’orgull per com s’havien aconseguit aixecar.

Andoni Calbano es va tornar boig: "Vaig donar el testimoni a la Jaël, vaig comptar, vaig veure que érem tercers i em vaig posar a cridar, és increïble, el més gran". "Hem fet molt bé tots els canvis, que és el que buscàvem després del que ens va passar", va comentar el català Guillem Crespí a Teledeporte. "Soc molt feliç i he disfrutat moltíssim. Els canvis han sigut formidables", va intervenir Maribel Pérez. "Vaig mirar, vaig veure que érem tercers i no m’ho creia", va indicar Bestué.

Duplantis conserva la corona

Des que el gal Renaud Lavillenie va iniciar la ràpida costa avall, Armand Duplantis no ha tingut un veritable rival amb cara i ulls en el salt amb perxa fins que la passada temporada va sorgir Manolo Karalis. El grec es va elevar sobre 6,17 per situar-se com a segon de sempre i complica al suec intentar batre el seu rècord mundial (6,31) a l’haver d’assegurar la victòria. La final d’ahir va acabar quan Karalis no va poder amb 6,20 i l’escandinau va decidir que no era el dia per intentar 6,32.

El relleu llarg femení es va quedar amb la mel als llavis per culpa en part de la mala sort, ja que no va sortir ben parat de la caiguda de la segona entrega d’Ana Prieto a Rocío Arroyo. Abans, Paula Sevilla ho va donar tot en la seva cinquena cursa en aquests Europeus, ja que va ser clau en la cinquena posició del 4x400 mixt i va acabar vuitena a la final després de superar les sèries i les semifinals.

Notícies relacionades

La UEFA designa l’Spotify Camp Nou com a seu de la final de la Champions del 2029

Nikola Mirotic fitxa als seus 35 anys pel València Basket per a aquesta temporada

La final de 3.000 metres obstacles va ser la segona millor cursa a la pista per a l’equip espanyol per darrere del 800 masculí, tot i que va quedar el regust amarg de la quarta plaça d’un Dani Arce que era segon a l’entrada en l’última recta. Sensacional actuació per al jove Alejandro Quijada, que afegeix la sisena plaça al títol continental sub-23 que va aconseguir el 2023 a Espoo.

Fátima Diame no va poder repetir el bronze en longitud dels dos últims Mundials sota sostre. La valenciana, única espanyola a la final, va competir a bon nivell en una final molt exigent i va acabar sisena amb 6,80 (a cinc centímetres del seu millor registre). Per la seva banda, la hispanocubana Yulenmis Aguilar va acabar molt decebuda per la novena posició a la final de javelina amb 57,06, molt lluny dels 61,83 que ha acreditat aquest any després d’un calvari de lesions i que li haurien donat la plata. La jornada va acabar amb Itàlia donant la sorpresa amb or en el 4x400 masculí, cosa que li va permetre guanyar el medaller, per avançar amb aquest metall la Gran Bretanya.