María Pérez i Paul McGrath s’exhibeixen per aconseguir dos ors en mitja marató

En un autèntic despropòsit d’European Athletics amb les quatre proves simultànies en un circuit amb una zona en obres, l’especialitat fetitxe de l’atletisme espanyol va impulsar la delegació de la setzena plaça al medaller. Vaja, una situació similar a la viscuda en els Mundials de Budapest 23 amb els dos ors de María Pérez i els dos títols d’Álvaro Martín. O en els Jocs de Río, amb l’or dels dos en el relleu, la plata de la d’Orce i el bronze del de Llerena.

De sortida,la italiana Antonella Palmisano va imposar un ritme sostingut que va anar netejant la prova amb María Pérez a la seva estela. El duo d’amigues va cobrir el cinquè mil en 22.42 (a 4:32 el quilòmetre), encara amb la companyia de les espanyoles Antía Chamosa i Aldara Meilán, la italiana Alexandrina Mihai, les franceses Clémence Beretta i Pauline Stey més una Lyudmila Olyanovska, que va començar a fer la goma fins que en el vuit (35:34) es van quedar soles les dues favorites.

Com el lleó que espera amagat fins a veure la seva presa madura, la granadina va agafar el cap i, del 4:20 que va marcar la italiana entre el 6 i el 7, va passar a un 4:14 entre el 8 i el 9 que va despenjar la defensora del títol. La tetracampiona universal, que es va posar a marxar al costat del premiat Miguel Ángel López (marató),va trencar definitivament la prova amb un 4.11 de parcial entre el 10 i l’11. Per allà l’avantatjava en 13 segons a la transalpina.

Aprofitant Miguel Ángel López com a ‘llebre’, María Pérez continuava disfrutant per un circuit infame i al km 15 (1:04.45) ja tenia 37 segons de renda sobre Palmisano, amb Aldara Meilán i Antía Chamosa fora de les places de finalista. Era una exhibició en tota regla, com la que va oferir en els Mundials de Budapest o l’any passat a Tòquio25.

La d’Orce va batre el rècord mundial amb 1h:30.06 i va arribar amb ràbia, amb un gest que comença a ser ja història de l’atletisme. Mihai va aguantar amb dues paletes vermelles gairebé un minut després (1h:31.04) i Lyudmila Olyanovska va tancar el podi amb 1h:31.07. La debutant Aldara Meilán va ser novena (1h:34.53) i Antía Chamosa, dotzena (1h:35.33).

Com si es tractés d’un rellotge, la mitja marató masculina es va trencar també als nou quilòmetres (36.50) amb un imperial Paul McGrath com a protagonista. Fins aleshores, els seus compatriotes Diego García i Álvaro López s’havien mantingut en el grup principal, al costat dels italians Francesco Fortunato i Andrea Cosi o el sorprenent irlandès David Kenny.

Plata fa dos anys a Roma bronze en el Mundial de Tòquio, el deixeble d’Alejandro Aragoneses va passar del quilòmetre anterior en 4:08 a prendre ell els comandaments amb 3:54 entre el vuitè i el novè mil. Va ser vist i no vist. Amb 3:46 i 3:44 en els següents parcials. Al pas pel 15, el català acreditava 59:47 i avantatjava en 31 segons un quintet del qual s’havien despenjat els altres dos espanyols.

Notícies relacionades

Dues medalles més en marxa: plata de Miguel Ángel López i bronze de Raquel González

El president de la federació del Marroc diu que la final del Mundial 2030 es jugarà a Casablanca

Sense avisos, McGrath va arribar a gaudir de 31 segons d’avantatge sobre l’italià a sis km del final a veure com se li acostava a 21 en el km 19 (1h:15.20) i 16 en el 20 (1h:19.13), però no semblava en condicions de posar en perill el primer gran or del barceloní. Tenia el títol a les seves mans i a l’últim revolt va veure la diferència per conjugar un sofriment extrem amb l’alegria del deure complert.

Paul McGrath tan sols va respirar en l’última recta per trencar la cinta en l’arribada amb 1h:23.23 i batre el rècord d’Espanya, seguit pels italians Francesco Fortunato (1h:23.36) i Andrea Cosi (1h:23.49). La collita de la mitja marató masculina la van completar Álvaro López amb la setena posició (1h:25.25) i el bimedallista continental Diego García (1h:25.41).