Xavi, que et vagi bé

Ara li pega per dir-se Països Baixos, però l’Holanda de sempre s’ha distingit al llarg de la seva dilatada vida esportiva, hi insisteixo, en qualsevol esport que practiquin, en la idea de jugar bonic, jugar bé, ser exquisits en tot, agradar, lluir, donar espectacle. Ho repeteixo: en totes les especialitats esportives, en totes.

Guanyar per als seus habitants, per a les seves aficions, per als seus dirigents, entrenadors i esportistes és un afegit a fer les coses bé i bonic. És per això que te’n vas a un lloc on parteixes amb un enorme avantatge: saben qui ets, t’han vist jugar, saben com juguen els teus equips i, per tant, t’han vingut a buscar perquè volen que l’orange recuperi aquest estil.

Te’n vas a la marmita del cruyffisme, mira, i fas bé, molt bé, a allunyar-te. Aquí ja t’havien posat la creu. Et vas enfrontar a l’emperador i, a més, li vas dir (o vas recordar) que va ser ell qui va impedir que Leo Messi continués entre nosaltres. Amic, aquest risc et va costar la creu. Fins i tot et van impedir jugar amb els veterans, tu que ets més ‘legends’ que cap d’ells.

Te’n vas al país del teu inventor, de Louis van Gaal (per cert, que amb 75 anys s’havia ofert a ser el seleccionador), que va ser qui et va permetre fer el salt al primer equip tot i que, posteriorment (ha, ha, ha), vas confessar que després de tres dies entrenant-te amb ell vas dir: «¡Però qui és aquest idiota!» I, a les 72 hores, ja estaves adorant-lo perquè era/és bo de veritat.

Notícies relacionades

Golejada, relaxació i més xiulets

Márquez dona una lliçó magistral a Bezzecchi

No dic que t’agafis a ell, però pot ser una bona manera de prendre contacte amb la realitat ‘orange’? I, sobretot, seria massa superb, ¿oi?, arribar al seu país, ser qui és i representar el que representa per a tu i no tenir-ho en compte. Com a Jordi Cruyff, que et pot obrir els ulls davant moltes coses del país i del seu futbol.

Fas bé a anar-te’n. Aquí ja t’havien tret de la llista. I això, amic, no fa pinta de canviar. Xavi, que et vagi bé.