Luca Hoek, la gran esperança adolescent de la natació espanyola: «He guanyat entre cinc i set quilos de múscul. Això es nota»

És el seu primer Campionat d’Europa absolut.

Bé, l’any passat ja vaig ser en l’Europeu i en el Mundial en piscina de 25 metres, però és veritat que en piscina llarga sí que és el primer.

¿Tenia ganes ja de deixar enrere aquesta categoria júnior?

Era el meu últim Europeu júnior i ha sigut una etapa molt bonica, amb un gran ambient en els relleus. La gent sempre anima molt i m’ho he passat molt bé. L’any que ve tindré menys competicions i podré fer una preparació molt més professional, per dir-ho així.

¿Quina és la seva distància preferida, el 50 o el 100 lliures?

El 100 ha sigut sempre la meva prova favorita. Aquest any he començat a nedar en entrenaments més el ritme del 200 i ho vaig notar a Palma de Mallorca en els Trials. M’encanta nedar els 100, però només quan estic descansat i em veig fort. No obstant, no m’agrada gens quan estic cansat en època de càrrega, amb molt volum de metres.

Ha guanyat uns quants quilos, ¿no? ¿Com conjuga tenir més força i no perdre flotabilitat?

No busquem guanyar molta massa muscular ni inflar-nos, perquè perds mobilitat i no estàs tan solt. Fa dos anys que soc al CAR i és veritat que he guanyat de cinc a set quilos de múscul. Això es nota. I he fet un salt gran en força i a l’hora d’aixecar pesos.

¿Quantes vegades li han dit que es va equivocar al triar Espanya en comptes dels Països Baixos o França?

Mai vaig pensar a competir per als Països Baixos, però sí que vaig pensar a fer-ho per França, perquè tenia nacionalitat i hi vaig estar a punt. Potser a França algú ho ha pensat, però ningú m’ha dit que m’hagi equivocat. Vaig fer una elecció molt bona a l’escollir Espanya, perquè estic encantat amb l’equip, amb el grup i amb l’ambient.

Als Països Baixos és un mite en la natació lliure Van den Hoogenband, i a França, Alain Bernard. ¿És algun d’ells el seu referent?

És que no els conec gaire. Jo escolliria David Popovici, perquè va començar a nedar molt ràpid quan era bastant jove i era molt prim, amb molta flexibilitat i molt bona mentalitat. Em veig una mica similar a ell i sempre ha sigut el meu nedador preferit.

Llavors Popovici és el seu ídol...

Sí. Em fixo molt en ell, perquè ha sigut sempre un noi finet i sense gaire múscul, una mica com jo. M’encanten la seva humilitat, la seva mentalitat i la seva manera de pensar. És molt culte i parla molt bé.

¿És el rival en què més es fixa?

En els 100 lliures hi ha moltíssim nivell i també hi ha grans noms, com el mateix David Popovici i alguns més. Fa poc vaig veure en una entrevista que s’estava entrenant per batre el rècord del món i em va espantar una miqueta. M’encantaria nedar una final amb ell per lluitar al màxim. M’he estat entrenant amb l’actual plusmarquista (el xinès Zhanle Pan) i deien que no es deixaven guanyar. Vaja, que està nedant molt ràpid.

Si fa tres anys li haguessin dit que estaria allí amb Popovici o amb el rus Kornev, ¿s’ho hauria cregut?

La veritat és que no, perquè vaig començar a nedar en un club petit i a poc a poc vaig anar millorant i augmentant el meu nivell. Cada vegada estava més entre els millors, però en cap moment vaig pensar que estaria realment a aquest nivell. És clar que ho volia i que un sempre ho pensa, però no creia que algun dia seria possible.

¿Què espera d’aquest Europeu?

Tinc moltes ganes de donar-ho tot i també en els relleus, perquè tenim moltes possibilitats de lluitar fins i tot per les medalles.

¿El seu objectiu és nedar la final del 100 lliures?

Sí, el primer pas seria classificar-me per a la final i, a partir d’allí, el que surti. ¿A somiar? Doncs sí, és clar.

¿La medalla és possible?

Últimament m’estic notant fenomenal. Els Trials em van sortir a un nivell increïble, millor que mai. Ara ens hem centrat en la posada al punt, que és quan baixes de metres i el teu cos està més descansat. Mai m’havia notat tan ràpid i això és molt bona notícia. Tinc moltes ganes que arribi la competició.

¿No descarta batre una altra vegada el rècord d’Espanya?

No, però tampoc passa res si no arriba. Tot depèn que aquell dia no em trobi bé i no surti, però em veig al cent per cent capaç.

Notícies relacionades

Mourinho perd el pols amb el vestidor del Reial Madrid

Antón és el rei i Faustino Oro, el príncep hereu

¿Trencarà la maledicció que té Espanya en els 100 lliures?

Doncs... Ves a saber. Potser d’aquí uns anys puc ser allí. És que en aquesta prova hi ha un nivell increïble, més que en tota la història. És complicat, però no impossible.