El mont Ventor i la seva llegenda esperen les dones del Tour

Explica la llegenda que quan Lucien Lazaridès va coronar el mont Ventor en primera posició durant el Tour de 1951 es va asseure un capvespre d’agost en una terrassa amb una copa de pastís al costat de la Costa Blava amb Pablo Picasso per explicar-li l’aventura del primer ascens a la muntanya provençal que avui afronta el Tour femení. Serà el tercer cop que el transitaran les dones i la primera vegada que es pujarà des que ASO va recuperar la prova femenina i la va col·locar al calendari internacional. Passarà després del festival d’atacs que amb Demi Vollering va provocar dimecres una escabetxada a la general del Tour, un dia de record agredolç per a Paula Blasi i abans de la jornada d’ahir, saldada amb una escapada triomfal de vuit corredores en què es va imposar a l’esprint Kim le Court, d’illa Maurici, sense canvis en la general.

La ruta del Ventor està carregada de llegenda, d’èpica i de tragèdia, en què sempre es recorda la trista mort del britànic Tom Simpson (1967), una desgràcia que va obrir els ulls sobre les conseqüències del dopatge. Quan el Tour femení s’anomena la Grande Boucle, amb tres victòries absolutes de Joane Somarriba entre el 2000 i 2003, es va ascendir la muntanya dos cops, 1999 i 2006, però mai va ser final d’etapa com sí que passarà avui; per això, la novetat i l’al·licient a través de la clàssica ruta, que puja pel vessant que comença a Bedoin i que passa pel famós alberg de muntanya del Chalet Reynard. Allà, a sis quilòmetres del cim, comença la part que és dura de debò, el tram desert; ni un arbre, ni una ombra, només sol i vent fins al cim. El Ventor s’uneix així a la nòmina de muntanyes llegendàries incorporades al Tour femení després de coronar-se el Tourmalet (2023) i Alpe d’Huez (2024). L’any passat es va buscar una col·lecció de cims alpins amb dificultat, però amb cognom menys famós, tot i que amb el toc del Glandon i la Madeleine.

Ni un metre

Notícies relacionades

Golejada, relaxació i més xiulets

Márquez dona una lliçó magistral a Bezzecchi

Arribarà després d’una sisena etapa marcada per escaramusses i salts com el que va protagonitzar Paula Blasi, a l’únic port de segona del recorregut. No li van deixar ni un metre. Avui, potser, a l’acabar amunt disposa d’un escenari millor per al lluïment personal, tot i que continua adscrita a les decisions de l’UAE. Ahir, per exemple, ja no es va poder moure més després de l’atac d’Elisa Long Borghini, que va desencadenar la fuga bona del dia, en què es va jugar la sort de l’etapa que va acabar a Tornon.

El Movistar va retenir sense gaires problemes, tret d’un petit ensurt en una baixada, el mallot groc que continua en poder de la suïssa Marlen Reusser, que va entrar al grup de 17 corredores amb les millors classificades, entre les quals, Blasi, que va mantenir la desena plaça de la general. En aquest minipilot també es va mantenir la navarresa Paula Ostiz, del Movistar, que a 19 anys va adquirint experiència com a debutant en el Tour.