la ronda francesa

Els velocistes belgues continuen devorant el Tour amb victòries

Jasper Philipsen guanya a les portes dels Alps i aconsegueix per al seu país el sisè triomf d’etapa després de les tres victòries de Tim Merlier i les dues de Remco Evenepoel.

Els velocistes belgues continuen devorant el Tour amb victòries
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

A la rampa que hi havia a 4 quilòmetres de la meta de Voiron, la pàtria del Chartreuse, ahir es va acabar l’últim intent de fuga dins de l’escapada autoritzada. No estava el dia del Tour previst per a ensurts sempre que la salut no jugués una mala passada.

Els velocistes, per un dia, perquè no es fiaven de ningú, van decidir colar-se en l’escapada. S’hi van situar Jasper Philipsen i Mads Pedersen, que està més centrat a assegurar el jersei verd en els esprints intermedis que en el definitiu de la meta. Cansat l’excampió del món danès, hi va tornar a haver triomf belga amb suport neerlandès. Va guanyar Philipsen per continuar incrementant el menú de victòries del Tour. Ja en té 11. Va triomfar per no decebre Mathieu van der Poel, que el va llançar a la meta, mentre expressa públicament que es protegirà als Alps. Tres dies consecutius, fins dissabte, perquè vol ser el millor a les rampes de Montmartre, ara que París ja no només és una festa ciclista per al jersei groc.

Som-hi, doncs, a parlar del líder del Tour, Tadej Pogacar, que només està pendent que ningú del seu equip se li ensorri. Es va posar malalt Adam Yates i va arribar a Voir despenjat a 26 minuts i pendent de no entrar fora de control. Pogacar el necessita primer a Orcières Merlette (avui) i després en els dos dies consecutius pujant Alpe d’Huez. La destinació final del podi de París, sobretot la segona i tercera plaça, es decideix a la serralada alpina a partir d’avui.

Mentrestant, si s’atura el cotxe en qualsevol punt de la carretera plena de banderes franceses, se sentirà un crit generalitzat a favor de Paul Seixas, l’aspiració local perquè un dels seus torni a pujar al podi i ho faci amb la força de pensar que no és una utopia i que d’aquí uns quants anys, quan el desgast passi factura a Pogacar, començarà la seva col·lecció de triomfs en el Tour.

Complicacions per a Ayuso

El ciclisme espanyol transita per un altre camí. D’una banda, a Juan Ayuso se li complica el podi. És cinquè, però amb la sensació que ha començat a perdre punts en el Tour. Explicava que havia tingut un mal dia en la contrarellotge, que va venir precedit d’una actuació per sota de l’esperat al Plateau de Solaison. Per desgràcia, el Tour no té pietat dels que flaquegen, i recuperar-se en aquesta carrera és gairebé impossible. No es recorden gaires casos.

Des del 15 de juliol del 2023, cap corredor espanyol ha guanyat una etapa. Ho va fer en aquell temps Carlos Rodríguez, a Morzine. L’andalús, absent en aquesta edició del Tour, va tancar una setmana fantàstica fa tres anys en què també van guanyar Pello Bilbao, que s’acomiadarà del ciclisme professional a la Vuelta, i Ion Izagirre, que també afronta l’última temporada professional.

Els triomfs d’etapa són gairebé més difícils que mirar de comprar sense diners al compte un xalet a primera línia de mar. Per molt bona voluntat que camí de Voiron hi posin corredors com Abel Balderstone, Raúl García Pierna i Pablo Castrillo, escapar-se en companyia de Van der Poel, Philipsen, Simmons o Hindley comporta entrar en una guerra que no condueix enlloc per més que s’hi esforcin els representants del Caja Rural i del Movistar.

Salvant la lluita pel podi d’Ayuso, els representants espanyols només aspiren ara a victòries d’etapa, sense gairebé possibilitats i pràcticament amb les portes tancades als Alps i a París. El Tour avança cap als Alps, a refrescar-se amb temps agradable i emocions, en una serralada que presentarà a partir d’avui la cara més brillant, amb l’ascens inicial a Orcières Merlette, que és més històric que dur pel record de la reprimenda que va experimentar Eddy Merckx en mans de Luis Ocaña el 1971. Nou minuts va perdre el belga, el pare o, més ben dit, l’avi d’un ciclisme bàsicament flamenc que està brillant en aquest Tour. Sis triomfs han aconseguit entre Tim Merlier (3), Remco Evenepoel (2) i ara Philipsen, que no se’n podia anar de la carrera sense una victòria com a representant avançat en la nòmina dels millors velocistes.

Classificacions

17a etapa

1. J. Philipsen (Bèl/Alp).......3.41.13 h

2. M. Schmid (Suï/Jay)...............m. t.

3. O. Kooij (PB/Dec)....................m. t.

4. L. Askey (GBr/NSN).................m. t.

5. R. Pluimers (PB/Tud)...............m. t.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE)...60.04.17 h

2. R. Enevepoel (Bèl/RB)..a 4.32 min

3. I. del Toro (Mèx/UAE)...a 6.51 min

Notícies relacionades

4. P. Seixas (Fra/Dec)........a 7.11 min

5. J. Ayuso (Esp/Lidl).......a 9.22 min