Cromos, pares i nens

Sí, sí, ja sé que ho saben, ja sé que és tema de debat i conversa a totes les llars, fins i tot motiu de desestabilització del pressupost de la llar i que molts pares van acceptar fer la col·lecció "sempre que la fem fins al final, aquesta vegada no ens en podem cansar i deixar-la penjada... com tantes d’altres".

El Mundial ha acabat, però hi ha milers d’àlbums de cromos Panini per acabar. No és fàcil. La col·lecció és molt cara. Són 112 pàgines, 48 seleccions i 980 cromos. Teleta. Panini hi està guanyant centenars de milions d’euros i fa bé ja que l’exclusiva de la FIFA se li acaba el 2031 (li queda un altre Mundial: ¡el d’Espanya!), quan els drets de la col·lecció passaran a la nord-americana Fanatics.

El meu amic Ricardo, que té dos fills petits, bé, no tant, que tenen un armari (o dos) de samarretes (oficials, ¡què carai!), explica que, quan s’acaba el col·le, això de completar la col·lecció s’ha complicat. "Messi i Lamine Yamal estan pels núvols: o et demanen 5 euros per cromo o has de canviar-los per 50 dels altres".

La meva neboda Carlota, que té una filla, Bruna, que és un tro i, ben aviat, es convertirà en la pròxima campiona del món de trial, ja ho veuran, va caure en la trampa d’accedir a començar la col·lecció. I està, ho juro, que es mossega l’orella. Entre altres coses perquè la Bruna és tan bona persona que quan al veí de baix, el Donatelo, li falta Messi, va i l’hi regala. "Però Bruna, ¡també ens faltava a nosaltres!", li diu la seva mare. "Ja, mare, però és que el pobre Donatelo ¡és argentí! i no dormia". Crec que el bo de Donatelo va acabar donant-li un parell de dotzenes de repes. Ara començo a entendre el que em va dir, fa 15 dies, la meva amiga Mercedes, la propietària d’un dels poquíssims quioscos que queden a Palma. "Això dels cromos és una bogeria, Emilio, jo no recordo res igual". Ja, ja, és que els nens es tornen bojos amb els cromos. "¿Els nens? ¡Què dius, Emilio!, aquí els que estan bojos són els pares".

Els pares perdedors viuen envoltats de fills que només coneixen les victòries. Els pares que es van tornar bojos, diumenge, amb el triomf i coronació d’Espanya s’havien menjat un munt de derrotes. Ara, aquests nens neixen campions en tot. En tot. És el que em deia Marc Márquez l’altre dia: "Soc espanyol, ¿a què vols que et guanyi?". Doncs això, pares perdedors intenten educar els seus fills amb la idea que no sempre es guanya. Que l’important és participar, competir, fer pinya. Ja, amics, ja: Espanya porta 38 partits sense perdre. Ja em diran: és impossible que aquests nens, que paguen cinc euros per cromo de Messi o de Lamine o els canvien per 50 cromos, aprenguin a patir.

Notícies relacionades

El mont Ventor i la seva llegenda esperen les dones del Tour

"Faré volar Messi amb quatre bombes enganxades al meu cos"

"Jo vaig anar diumenge al mercat de Sant Antoni –m’explica la Carlota– i hauria d’haver jurat a la Bruna que no hi tornaríem, però diumenge hi he de tornar, perquè ja només ens falten 50 estampetes".

Els pares han començat a imposar tallafocs mentals als seus infants, ja que tots, des del Ricardo fins a la Carlota, temen que els seus fills s’ho estiguin passant tan bé que a la bogeria d’aquest Mundial el segueixi la bogeria de la Lliga, que arriba aviat. Suposo que el cromo de Mourinho valdrà 50, que és el que valen els cromos de Messi i de Lamine Yamal.