Ferran, el ‘tauró’ que mai es va rendir

"Per molt que m’insultis, que em critiquis, que em posis a parir, mai em rendiré. Confio molt en mi, no em rendeixo mai". Era el 2013 i Ferran Torres no sabia tot el que l’esperava. Això sí, començava a crear-se una cuirassa per protegir-se del món. De l’extern i de l’intern, del que el portaria a tocar fons fins a aixecar-se per arribar a dalt de tot. Fins a donar el segon Mundial a Espanya amb un gol històric en la pròrroga.

A Nova Jersey, Ferran Torres va trobar la seva redempció. Els mals moments, els entrebancs al camí, van quedar enrere, com un record, mentre l’estrella s’anava cosint a la samarreta espanyola. L’excepcionalitat de Ferran Torres va començar el mateix dia en què va néixer: el 29 de febrer del 2000. La seva germana Arantxa, sis anys més gran que ell, es va anar convertint en el seu suport a mesura que creixia, sobretot a partir dels 5 anys, quan els seus pares es van separar. Tot va passar mentre Ferran ingressava a la residència de l’escola del València, a Paterna, a pocs quilòmetres del seu Foios natal. Van ser uns inicis incòmodes, però va anar creixent, recolzant-se en el futbol.

Però el moment més fosc va arribar el 2023, ja al Barça. Després del Mundial de Qatar, va caure emocionalment en un bucle que el consumia dia rere dia. "Vaig entrar en un pou sense fons, no sabia com sortir-me’n. Mai m’havia esfondrat tant", va explicar poc temps després en una trobada informal amb la premsa a Barcelona. La teràpia el va ajudar a canalitzar i entendre el que estava travessant, amb diferents sessions setmanals i molt suport per part d’especialistes. La figura del psicòleg es va convertir en un pilar indispensable per a ell i que, encara avui, manté en el dia a dia.

Recuperar-se li va costar temps, però a poc a poc va anar trobant la seva pau. La seva fe també es va fer més forta. La seva determinació i disciplina el van portar a reinventar-se, a adoptar aquesta "mentalitat de tauró", que ara ja porta per bandera i que l’ha convertit en referent per a molts. "He sigut una persona molt criticada, però el destí està escrit i Déu dona les coses al que més les mereix", va dir després de marcar el gol de la final.

Molt lligat a la seva terra

Aquest Mundial marcarà un abans i un després per a Ferran. Al MetLife Stadium hi havia tots els seus éssers estimats, recolzant-lo des de la grada i abraçant-lo més tard sobre la gespa.

El seu costat més personal sempre ha anat lligat a la seva terra. Va viure de manera molt pròxima la dana d’octubre del 2024, una de les pitjors catàstrofes naturals de la història d’Espanya. Les pluges extremes van provocar el desbordament de rius i barrancs, especialment a la província de València. El desastre va deixar 238 morts i 2.641 ferits. El Ferran es va unir a les tasques de neteja dels pobles afectats.

Notícies relacionades

El Barça torna als anys 90 amb una tercera equipació en tons verds

El Barça allibera Ferran Torres mentre ultima el seu traspàs al PSG

La història que es va començar a escriure a València segella el capítol més important, fins al moment, a Nova York. Després d’anys progressant per les categories inferiors del València, va passar al primer equip el gener del 2018. Dos anys més tard, el va fitxar el City per 33,5 milions. Aquell mateix any va debutar amb la selecció espanyola.

Al mercat d’hivern del 2022 va fitxar pel Barça, on les crítiques sempre l’han acompanyat. A un any de finalitzar el seu contracte, el club vol renovar-lo amb el PSG de Luis Enrique a l’aguait per contractar-lo. Sens dubte, ara la seva cotització és molt més alta.