¿Més canyes i menys patates?

¿Pot generar la victòria mundialista un creixement econòmic més gran d’Espanya en els pròxims mesos? L’economista Marco Mello va estudiar els campions des de 1961 en un informe que s’ha convertit en la principal referència d’estudi: Una puntada de peu al PIB: l’efecte de guanyar el Mundial de la FIFA. Segons les seves estimacions històriques, amb grans diversitats en funció dels països, pot suposar elevar 0,48 punts percentuals el creixement interanual del PIB durant els dos trimestres posteriors a la victòria. Si tenim en compte els pronòstics actuals per a Espanya, suposaria afegir aquest percentatge al ventall realitzat per organismes públics i privats que van entre el 2,1% estimat per CaixaBank al 2,6% del Ministeri d’Economia.

Per referència, al març, a causa de les inquietuds geopolítiques derivades de l’esclat d’una nova guerra a l’Orient Mitjà, les perspectives eren d’un creixement mitjà consensuat del 2% amb tendència a la baixa.

Mello assenyala que el principal vector de creixement es produeix gràcies a un increment de les exportacions derivat del benefici que la victòria té en la marca del país cap a l’exterior. Vendre Espanya pot ser més fàcil i gratificant ara en mercats més difícils. En un altre estudi publicat el 2018, Una generalització de l’efecte copa mundial de la FIFA, realitzat per l’economista Juan Luis Nicolau, va comprovar que Espanya es va poder veure beneficiada per una crida més gran de turistes després de la victòria del 2010. El 2011, Espanya va rebre un 7,6% de viatgers estrangers fins a arribar als 56,7 milions de visitants.

La situació econòmica de fa 16 anys obliga a la prudència. Espanya va aixecar aquell any lleugerament el cap enmig de la crisi financera mundial que havia explotat el setembre del 2008 i que va generar una profunda recessió el 2009.

Notícies relacionades

Acord amb el PSG per Ferran

Attaoui es penja el bronze en un final ajustat en el 800

Les retallades fetes pel Govern Zapatero i el dopatge a l’economia desenvolupat per una segona part del pla E d’inversions, 5.000 milions, van permetre una lleugera recuperació el 2010. En el segon trimestre va créixer un 0,21% interanual per caure un 0,05% en el tercer trimestre i guanyar un 0,07% el quart trimestre. ¿Hauria tingut pitjors registres de no haver guanyat el Mundial Espanya? Es desconeix. La mateixa comparació serveix en la victòria de l’Argentina al Mundial de Qatar el novembre del 2022. La seva economia va créixer un 1,4% en el primer trimestre del 2023; però es va enfonsar un 5% enmig d’una crisi econòmica, la sequera va afectar les exportacions agrícoles, i la seva endèmica crisi política.

Queda la teoria psicològica. La va abordar el 1936 el prestigiós economista John Maynard Keynes batejant com a esperits animals, a la seva Teoría general del empleo, un fenomen d’"impuls espontani a l’acció en lloc de la inacció" que genera alegria col·lectiva a través d’un més gran consum i inversió. Un procés similar que es va produir després del final de la pandèmia i l’augment de la despesa privada. Encara que en aquest cas l’altre interrogant, sense resposta, és: es tracta d’una despesa addicional o és una despesa substitutiva per d’altres. ¿Més canyes significa menys patates?