La matèria dels somnis

La selecció espanyola ha guanyat el Mundial perquè ha fet el millor futbol d’equip. El gol definitiu de Ferran era el primer que marcava en la competició, i dos jugadors de gran nivell –Zubimendi i Eric– van debutar en la pròrroga de la final, una cosa del tot inusual. De la Fuente confiava en el sistema: canvies les peces sense por perquè l’estil és el mateix –¿els sona la idea?– i no és estrany que el millor jugador del Mundial sigui Rodri, el director d’orquestra. Rodatge i convicció per a un equip que jugava sense davanter centre.

Notícies relacionades

Acord amb el PSG per Ferran

Attaoui es penja el bronze en un final ajustat en el 800

El conjunt per sobre de les individualitats. Les semifinals han representat molt bé les dues tendències, i potser el millor exemple va ser la victòria d’Espanya contra França, un equip amb una davantera estel·lar, una màquina de fer gols, però que Espanya va saber desarticular. En l’altra semifinal, l’Argentina va jugar durant 85 minuts de la mateixa manera vulgar i agressiva, i només la ingenuïtat d’Anglaterra va permetre aquest final fulgurant de Messi i de sobte el miratge d’una nova copa.

Però parlem de l’Argentina. És revelador que a la final no va xutar ni una sola vegada entre els tres pals. Quan va veure que l’estratègia d’enviar pilotes a Messi no funcionava, va optar per l’alternativa que li ha donat resultat: joc aspre, faltes, queixes constants. Bilardisme. No puc imaginar que Messi, que ha sigut víctima d’aquest tipus de violència, estigui gaire satisfet amb el plantejament. Però hi ha un compromís emocional que ho difumina tot: als 39 anys, Messi continua jugant per divertir-se, amb els seus amics, i aquests es desviuen per fer-lo feliç, si cal negant la realitat. Es diu adoració. Les llàgrimes de Messi eren per la derrota, per descarregar la tensió de portar un país a les espatlles, però sobretot són les llàgrimes d’algú que sap que això s’acaba i comença a ser hora de preparar el mutis. Penso en les famoses paraules de Pròsper a La tempesta: "Les nostres alegries ja han acabat. Aquests actors nostres eren tots esperits i s’han fos en l’aire... Estem fets de la matèria dels somnis, i la nostra petita vida es tanca en un somni".