"Em sento molt orgullós del meu net"

Poques coses hi ha en aquest món tan grans com la il·lusió i felicitat que pot arribar a sentir un avi pel seu net. Un excel·lent en un examen, el casament o el gol per guanyar un Mundial que provoca l’eufòria arreu del país són alguns dels motius que poden provocar l’emoció i l’orgull d’una generació ja gran gràcies als seus nets. Ferran Torres no n’és l’excepció. Després de les crítiques que va rebre durant tot el torneig, es va convertir en el jugador insígnia que va anotar l’únic gol del partit, el que tornava a coronar Espanya 16 anys després de la seva primera estrella aconseguida a Sud-àfrica.

El jugador de Foios (València) va desencadenar l’alegria total a la seva localitat, un poble de l’Horta Nord amb una mica menys de 8.000 habitants. N’és un l’avi de Ferran Torres, Pepe García, que ja va agafar fama al cap de poc de començar el Mundial i que diumenge va viure una experiència comparable a poques d’altres. La pròrroga va tenir gust de València i aroma de Ferran Torres. En el moment de més celebració va ser el seu avi qui mirava amb orgull, a milers de quilòmetres de distància, l’efusivitat amb què el seu net celebrava el gol de la victòria.

"Em sento molt orgullós pel meu net, igual que ho estaria el seu altre avi si fos aquí", afirma. Una sensació que no hauria pogut mai imaginar fins a veure el que va passar en el minut 106 de partit. L’avi matern, que va ser qui va començar a portar el davanter del FC Barcelona als primers entrenaments a la ciutat esportiva de Paterna, no va poder contenir l’emoció i els nervis del moment una vegada Espanya ja era proclamada campiona del món. "El gol de Ferran i la victòria de la selecció van ser molt emocionants. A les tres del matí continuava despert", assegura entre rialles.

Amb tranquil·litat

Malgrat que va ser el seu net l’encarregat de fer el primer i únic gol vàlid del partit, aquesta no era pas el maldecap més gran de l’avi. "Fins al gol, el partit el vivia tranquil·lament", explica. La prioritat era una sola, que Espanya guanyés la final, i tant hi feia qui marcava el gol que decidís el partit i col·loqués la segona estrella sobre l’escut del combinat nacional espanyol: "Jo volia que guanyés la selecció espanyola. Tant me feia que marqués Ferran o que marqués un altre", declarava l’avi matern del jugador, que era "feliç" per haver pogut veure com la selecció guanyava dues estrelles.

A banda de l’avi –el patern va morir el desembre del 2022–, la família de l’estrella del combinat nacional té un estret llaç amb el poble. El seu pare, figura clau en la seva formació esportiva malgrat no compartir amb ell la passió pel futbol, també és de Foios. De nom Fernando, però conegut com a Cucala, és electricista de professió i l’encarregat de fer el manteniment de l’ajuntament del poble. La seva mare, María, va ser una de les responsables d’inculcar-li els valors de la humilitat i el respecte. Una família que continua lligada al poble que va veure néixer el jugador decisiu del Mundial, que ja li va posar nom al camp de futbol i que ara busca nomenar-lo fill predilecte del poble.

L’orgull de Foios

Potser ja hi havia gent que coneixia Foios, pel famós lema de Foios, París, Londres o pel fet de ser també el poble del torero Vicente Ruiz Soro. El que és clar és que, gràcies al gol de Ferran Torres, la gent començarà a conèixer-lo molt més. "Cada vegada que s’incorporava al terreny de joc, hi havia una expressió d’alegria, un crit unànime. I això era constant en cada classificació", afirmava ahir Sergi Ruiz, alcalde del poble.

Notícies relacionades

Acord amb el PSG per Ferran

Attaoui es penja el bronze en un final ajustat en el 800

Aquest tampoc dissimula l’alegria: "Ahir va ser una expressió i un crit d’eufòria, però multiplicat per 25. Quan es va marcar el gol, va ser la conclusió d’una competició que d’alguna manera va acabar de la manera més justa. La selecció mereixia la victòria perquè ha sigut l’equip més regular i el que ha jugat més bé".

Els veïns del poble també estaven exultants. "El gol el vam celebrar com es fa sempre. Sí que va ser una mica més especial, perquè com que Ferran Torres és de Foios, ja és més bonic. Tothom alçant-se, saltant, abraçant-se, cridant... El més normal del futbol", va recordar Javier Heredia.