Pogacar es torna generós i Vingegaard abandona per caiguda

El dia que Tadej Pogacar es va tornar generós, el Tour va plorar com sempre fa quan cau i abandona un campió; un vencedor, el que sempre havia acompanyat el fenomen eslovè, primer per davant i després per darrere al podi de París. Jonas Vingegaard es va clavar una trompada terrible a 24 quilòmetres de la meta del Plateau de Solaison, es va trencar la clavícula dreta i es va ficar a l’ambulància mentre el jersei groc donava una altra exhibició completa, que va ser més humana que física.

Feia anys que no es veia res igual. Els líders del Tour sembla moltes vegades que es tornen ogres, éssers que només pensen en ells mateixos quan es vesteixen de groc. Pogacar estava preparat per a una cinquena victòria, un altre triomf més en el seu incontestable domini que només perdrà si pateix una desgràcia, més aviat una tragèdia, com la que va apartar Vingegaard de la lluita.

El Tour és seu i ho sap, així que al Plateau de Solaison es va convertir en un gregari d’or, el que va col·locar Isaac del Toro al podi del Tour després de fer-li la pujada. El vol al seu costat a París i si pot ser segon millor que tercer, tot i que Remco Evenepoel es va convertir en el ciclista contestatari, el que mai es rendeix, i el que va guanyar l’etapa... també amb el permís de Pogacar.

El fenomen eslovè va recompensar el seu amic, però aquest, alhora, li va demostrar que és un ciclista enorme, el que podria ser líder a qualsevol equip, el que es va situar tercer de la general i el que va arrabassar el jersei blanc a Paul Seixas, que mai es va ensorrar, que es va desfer de Juan Ayuso, un mal dia de l’espanyol, i el que continuarà lluitant aquesta última setmana per entusiasmar una França entregada al seu esperit ciclista.

El Plateau de Solaison era un turment de pujada. Era el lloc on Vingegaard volia continuar lluitant almenys per arribar segon a París, tal com va fer el 2024 i el 2025, igual com el 2021, abans de guanyar els dos Tours següents, sempre al costat de Pogacar i sempre oferint un dels millors duels de la història del ciclisme, a l’altura dels de Coppi i Bartali, d’Anquetil i Poulidor i de Merckx i Ocaña. "Sense Jonas, el Tour ja no serà el mateix. Tant de bo es recuperi i torni l’any que ve molt més fort", van ser les primeres paraules de Pogacar, després de creuar segon la meta, després de deixar guanyar Evenepoel i agrair al belga amb un cop a l’esquena la victòria que va aconseguir, la primera en el seu palmarès aconseguida en una etapa de muntanya.

Fractura de clavícula

Mentre Pogacar pujava en carrossa a Del Toro, Vingegaard arribava a l’hospital on es va confirmar la fractura de la clavícula dreta i es va recomanar una intervenció quirúrgica. El dia ja se li va torçar al danès quan el van despertar a les dues de la matinada per a un control antidopatge. "Això no és humà", es va queixar Pogacar, al qual també van treure del llit a les 5 del matí. Aquestes coses només passen en aquest esport.

"Del Toro no ha pogut guanyar, però ja és tercer i vesteix el jersei blanc". Pogacar estava més trist per l’abandonament del seu rival danès. Del Toro va complir i queda tota una setmana, tres etapes dures als Alps amb dues pujades a l’Alpe d’Huez perquè el mexicà es doctori al Tour i respongui amb un podi a la fe dipositada per Pogacar.

La caiguda de Vingegaard va canviar el guió del Tour, va deixar més oberta que mai la segona plaça, el destí del podi i, de passada, la baralla pel jersei blanc a què era aliè per edat i que va començar a esfumar-se a Ayuso. No va poder amb Seixas. Va perdre dos minuts més amb Pogacar i ja està a minut i mig de tornar a liderar la classificació dels menors de 25 anys. No va ser el seu millor dia per la ruta de la Grande Boucle.

Pogacar humà, company, col·lega i fins i tot gregari per un dia; així se’l va veure mentre pujava pel Plateau de Solaison. Una cosa així mai ho van fer els asos del passat.

El Tour arriba aquest dilluns a la seva segona jornada de descans. Ho fa abans que l’única contrarellotge individual de la carrera reforci Evenepoel en la segona plaça de la general per examinar Del Toro i Seixas en la modalitat d’enfrontar-se al crono, i a l’espera que ressorgeixi Ayuso, destre i hàbil en aquesta especialitat.

Classificacions

15a etapa

1. R. Evenepoel (Bèl/R. Bull) 4:23.09 h

2. Tadej Pogacar (Esl/UAE)........ m. t.

3. I. Del Toro (Mèx/UAE)............ a 6 s

Notícies relacionades

Acord amb el PSG per Ferran

Attaoui es penja el bronze en un final ajustat en el 800

4. Paul Seixas (Fran/Dec)......... a 58 s

5. F. Lipowitz (Ale/R. Bull)........ a 58 s