Un exercici de respecte

L’Argentina és més que un club, naturalment, igual que Espanya és un club en el qual també hi ha diversos futbolistes del Barcelona. En el cas argentí era obvi que hi havia un futbolista sol, i després alguns més. Es pot dir, sense arribar a la hipèrbole, que els dos equips tenien els seus representants de l’esperit de Messi. Un ja està dit moltes vegades, Messi, i l’altre és Lamine Yamal. Quan va entrar a la pista hi devia haver milions de persones que ja havien vist com Messi bressolava aquest nen quan ell era del Barça i Lamine estava a punt de néixer.

El partit va ser una veritable agonia en què dos equips de la mateixa estirp i d’igual idioma es van trobar en àrees diferents. Els argentins sabien que davant tenien un equip que ja se les sap totes, però que ells saben més del que es pot aconseguir fent el que els dona la gana. Ho van seguir, durant tot el partit, fins a l’últim sospir.

Notícies relacionades

Messi sospesa la retirada en una carta pòstuma al pare

Luca Hoek trenca fronteres inèdites

La segona part va ser igual que la primera, espanyola. Excepte que en aquesta última l’Argentina va jugar amb un jugador renovat, que va ser Messi, i amb un jugador de menys, del qual no es pot dir res, sinó que va ser, des del principi, el que va fer que el futbol fos pitjor que quan va entrar Messi al calendari.

Va ser un partit difícil de qualificar, sobretot si es té en compte que serà segurament el preludi del comiat del futbolista que ahir es va acomiadar del camp amb la nostàlgia d’un noi. Messi ha sigut un heroi sempre; aquesta vegada també, i va tenir a més l’oportunitat de dir adeu a un equip que també és un mirall del Barcelona, l’equip que estima.