Una fusteria i 200 habitants

Estanyol és un d’aquells llocs on tothom es coneix pel seu nom, on les distàncies es recorren caminant i el temps sembla avançar més a poc a poc. Un grapat de carrers, cases de pedra i camps envolten el lloc on es va començar a forjar el caràcter d’un dels centrals amb més futur del futbol.

La parròquia d’Estanyol dona la benvinguda a tothom que s’acosta a aquesta petita localitat de menys de 200 habitants. A la mateixa plaça hi ha l’únic restaurant del poble i la Fusteria Cubarsí, propietat de la família del jove central, on de petit ajudava el seu pare. La calor asfixiant del juliol obliga els pocs veïns a protegir-se a casa seva. Els carrers buits conserven el record d’aquells primers tocs de pilota de Pau Cubarsí. "Conec els pares perquè són veïns", explica Albert Calpena, propietari de l’ArEst Estanyol, l’únic restaurant del poble. "El nen de seguida se’n va anar al Vilablareix i ja no el vam veure gaire més. I després, al cap de poc, al Barça, així que molt bé. El vaig seguint, malgrat que no m’agrada el futbol. Per ell faig l’esforç. Estic molt content per ell", afegeix.

Calmat i tranquil, mai va ser un nen especialment extravertit ni de cridar l’atenció. Sempre va tenir el punt de pausa que encara manté i que fa que sembli que té més de 19 anys. La mateixa serenitat que ha demostrat ara davant davanters de talla mundial com Cristiano Ronaldo, Kylian Mbappé i Romelu Lukaku, i la que ja mostrava quan ajudava el seu pare a la fusteria familiar. L’únic negoci del poble, junt amb el bar.

En una localitat tan petita, moltes activitats obligaven a desplaçar-se a municipis pròxims, com anar a l’escola o apuntar-se a un equip de futbol. Així va ser com, amb 11 anys, va ingressar en el planter del Vilablareix, a només deu minuts amb cotxe del seu poble natal. Els seus pares, el Robert, fuster, i la Glòria, van ser els que el van apuntar al futbol quan era un nen. Era el 2011 quan Cubarsí va començar a vestir la samarreta groga i blava i de seguida va començar a destacar. Sempre deia que volia jugar en el Barça i que els seus ídols eren Lionel Messi i Neymar. Ara, un serà el seu rival en la final del Mundial.

A Vilablareix no van tardar a adonar-se que en ell hi havia una cosa diferent. Jugava amb una naturalitat impròpia de la seva edat, entenia el joc abans que molts dels seus companys i destacava per conduir la pilota amb el cap aixecat, mirant cap endavant i no a la pilota. L’interès del Girona va arribar primer, però el Barça va reaccionar ràpidament. Cubarsí ja vestia la samarreta blaugrana amb només 11 anys.

Notícies relacionades

Ángel Charte, responsable mèdic de MotoGP: "En el Mundial, no fem diagnòstics, salvem vides"

Hoek sorprèn i lluitarà avui per una històrica medalla

Van passar els anys –tampoc gaires– mentre Cubarsí anava escalant categories a la Masia. Aquesta generació, de la qual també formen part Lamine Yamal i Marc Bernal, és la que ara impulsa tant el FC Barcelona com la selecció espanyola. Amb l’experiència del vestidor i el talent de futbolistes com Pedri i Dani Olmo, Espanya afronta aquest diumenge la gran final del Mundial.

Més de 6.200 quilòmetres separen Estanyol de Nova Jersey. Sobre el mapa semblen dos mons diferents. Per a Pau Cubarsí, però, han sigut només vuit anys d’un viatge vertiginós que va començar entre els tranquil·ls carrers d’un poble de menys de 200 habitants i que ara pot culminar aixecant el trofeu més important del futbol mundial.