Un Mundial molt polititzat

"La guerra és la continuació de la política per altres mitjans", afirmava Carl von Clausewitz. Parafrasejant el cèlebre estrateg prussià, en aquest Mundial el futbol està sent la geopolítica per altres mitjans. Jugadors, seleccionadors i fins i tot el president de la FIFA han fet política dins i fora del terreny de joc.

L’última mostra ha sigut la reivindicació dels jugadors argentins sobre les illes Malvines. Després de la seva victòria contra Anglaterra, alguns van agafar un cartell que exhibien uns aficionats a la grada i el van passejar pel camp. Es llegia: "Les Malvines són argentines". L’any 1982, el Regne Unit va entrar en guerra amb l’Argentina per recuperar el control del que per a ells són les seves Falkland Islands, després que el Govern del dictador militar Leopoldo Galtieri ordenés al seu exèrcit envair-les i reprendre-les. Van morir-hi 649 soldats argentins i 255 anglesos. L’Argentina va perdre la contesa i des d’aleshores aquell episodi viu en l’imaginari col·lectiu com un dels seus traumes nacionals.

El cas dels Jocs Olímpics 2012

La FIFA ha iniciat una investigació contra la selecció albiceleste. "El normal és que la FIFA obri un expedient disciplinari als dos jugadors per exhibir la pancarta sobre les Malvines, ja que les seves normes prohibeixen els missatges polítics", opina en conversa amb EL PERIÓDICO David Gómez, analista d’El Orden Mundial i coautor del pòdcast sobre geopolítica del futbol Real Politik F.C. "No obstant, considero poc probable que se’ls imposi una sanció esportiva a les portes de la final. El més probable és que el procediment acabi amb una multa econòmica".

El codi disciplinari de la FIFA estableix a l’article 13 que pot ser sancionat aquell que utilitzi un esdeveniment esportiu "per realitzar manifestacions de naturalesa no esportiva". També estableix com a inapropiats els gestos o materials dels aficionats que transmetin missatges "de naturalesa política, ideològica, religiosa o ofensiva". Seria la primera opció la que s’aplicaria als jugadors argentins.

Dos espanyols, sancionats

El precedent més citat del cas dels argentins és el del centrecampista sud-coreà Park Jong-woo, que en els Jocs Olímpics de Londres 2012, després que Corea del Sud derrotés per 2-0 el Japó en el partit per la medalla de bronze, va recórrer el terreny de joc amb una pancarta que deia: "Dokdo és el nostre territori". El missatge al·ludia a les illes que Corea del Sud administra amb el nom de Dokdo i que el Japó reclama com Takeshima.

La FIFA va considerar que es tractava d’una manifestació política i va sancionar el jugador amb dos partits. En el Mundial de Rússia del 2018, els jugadors suïssos Xherdan Shaqiri i Granit Xhaka, tots dos d’ascendència albanesa, van celebrar els seus gols contra Sèrbia fent amb les mans l’àguila bicèfala, símbol d’Albània. La FIFA, en aquest cas, els va sancionar econòmicament, però no els va imposar cap partit de suspensió. L’episodi més recent que ens afecta directament va ser la sanció de la UEFA d’un partit als jugadors espanyols Rodri [Hernández] i Álvaro Morata per cantar "Gibraltar és espanyol" durant la celebració de l’Eurocopa.

Ja en aquest Mundial, el seleccionador egipci Hossam Hassan va recórrer el terreny de joc amb una bandera palestina després de la victòria d’Egipte sobre Austràlia. Hassan va dedicar el triomf als pobles egipci i palestí i va declarar que el seu cor i la seva ànima estaven amb els palestins. La FIFA no li va obrir cap expedient disciplinari perquè va considerar que es tracta d’una bandera nacional autoritzada i no d’una consigna política: consultada per Associated Press, va explicar que les banderes de les seves 211 federacions membre estan permeses en els seus tornejos i que Palestina compta amb una federació reconeguda per l’organisme.

El mateix seleccionador va protestar creuant els braços en forma d’aspa després que un jugador del seu equip fos amonestat. Aquest gest, en el codi de la FIFA, és un senyal davant actes de racisme i pot arribar a provocar la suspensió d’un partit. Hassan va dir després que aquell gest era una simple protesta sense relació amb l’alerta antiracista.

Són les més altes autoritats de l’organització futbolística les que estan trencant les seves regles de conducta en aquest torneig.

"Gianni Infantino, ja en el sorteig del Mundial, va trencar el principi de neutralitat política establert en el codi ètic de la FIFA a l’alinear-se activament amb el president dels Estats Units. Diverses organitzacions han demanat que s’investigui Infantino, especialment per la concessió a Trump del premi FIFA de la Pau", diu David Gómez.

Restriccions

Notícies relacionades

Messi sospesa la retirada en una carta pòstuma al pare

Luca Hoek trenca fronteres inèdites

La FIFA també va accedir a retirar la targeta vermella al jugador nord-americà Folarin Balogun després d’una trucada de Trump a Infantino perquè pogués jugar el següent partit. I després hi ha el cas de l’Iran: han impedit que part de l’equip tècnic entrés als EUA i han obligat els jugadors a dormir fora del país després de cada partit. "Les restriccions nord-americanes a l’entrada d’integrants de la selecció iraniana han vulnerat el principi d’igualtat entre els participants. La FIFA estableix que els equips han de ser a la seu del partit el dia anterior per aclimatar-se, entrenar-se en el terreny de joc i comparèixer en roda de premsa", recorda l’especialista.

"A més, en la guia elaborada el 2018 per als països aspirants a organitzar aquest Mundial s’indicava que els amfitrions havien de flexibilitzar la concessió de visats i permetre l’entrada dels participants i de les persones vinculades a la competició".