Luis de la Fuente, seleccionador d’Espanya: "Messi i Lamine són genials, però ara mateix no hi ha comparació"

El tècnic, de 65 anys, afronta demà el repte més gran de la seva carrera esportiva. I ho fa amb calma.

A poques hores d’aquesta gran final del Mundial, ¿com ho viu?

Doncs des de la tranquil·litat. Estem molt il·lusionats i motivats, però en el terreny personal, estic tranquil. Disfruto del moment i de la convivència que tenim.

¿Ho viu com altres finals de categories inferiors o no hi té res a veure?

No, home, hi té molt veure. El propi inconscient et diu que té molta més repercussió, més responsabilitat. Mediàticament això és impressionant, però a nivell interior i a nivell de mentalitat, doncs ho visc amb la mateixa responsabilitat, la mateixa professionalitat i el mateix rigor.

A Lamine Yamal el vam veure una mica coix. ¿Està tocat?

No, tenia un cop de l’últim partit que va patir en la jugada del penal. I per precaució, per seguretat, per tranquil·litat per a ell i per a tothom, i perquè tenia una lleugera molèstia que li impedia entrenar amb total normalitat, dijous vam preferir que fes una altre treball.

¿I com l’està veient a ell? Hem llegit que ha dit que esperava més d’ell mateix.

És clar. Jo espero més de tots, no només d’ell. No és un retret, vaja, només faltaria. Estic encantadíssim amb el rendiment de Lamine, i de tots, i és una màxima que tenim marcada. Lamine té un potencial futbolístic excepcional, amb un creixement i un límit que ningú veu ara. I per això ell és el primer que vol, que s’exigeix cada dia més.

A Times Square apareix la imatge gegant de Lamine al costat de la de Messi...

El que s’ha d’entendre és que és un noi que té 19 anys. Messi en té 20 més. I Messi també ha viscut aquestes situacions quan era tan jove com ell. Però ara segurament les viu de diferent manera de com ho va viure llavors. Lamine és un noi jove, molt madur, però al qual s’ha d’acompanyar. En aquest procés hi som també, a més de l’aspecte futbolístic, en l’aspecte personal. Cal estar sempre amb ell.

I quant al duel mediàtic que estem organitzant una mica entre tots, entre Lamine i Messi, ¿com ho veu?

Són dos futbolistes genials, però no. Ara mateix no hi ha comparació. ¿Per què? Perquè Messi té una trajectòria com no ha tingut ningú al món del futbol, i Lamine està començant. Cal donar temps al temps i sobretot ser prudents i entendre que Lamine està en aquest procés encara. És molt bo, sensacional, està superant tots els registres segurament d’algú de la seva edat. Però estem parlant de Messi. Són paraules majors.

¿Què el preocupa més de Messi?

Que pugui fer un dels seus grans partits, com sempre. Però Lamine també pot fer el seu partit. Jo penso en el que puc controlar. Si he de triar una de les dues opcions, òbviament el que trio és que l’equip tingui el dia.

¿És molt difícil fer un sistema anti-Messi?

Bé, és que nosaltres hem de fer valer les nostres fortaleses. Som un equip molt disciplinat tàcticament, tenim un sistema defensiu molt equilibrat i treballarem així, independentment de si hi ha Messi o no. Evidentment, en situacions molt puntuals requereix una atenció especial en zones del camp. Aleshores sí que se li aplicarà aquesta manera de treballar. Però l’important és pensar a dur a terme la nostra feina. No podem condicionar la nostra idea per cap motiu.

¿De Julián Álvarez, a qui al seu dia va catalogar com un dels millors del món, què pot dir? El temps li ha donat la raó.

Té a veure també amb els gustos i en l’encaix en un plantejament, en una idea. Segurament hi ha altres jugadors excepcionals, però que sota el nostre punt de vista no encaixarien igual en la nostra manera de treballar pel que fos. Dit això, a mi Julián em sembla un futbolista genial.

¿La decisió més difícil que ha hagut de prendre és fer seure Pedri?

No, ni de bon tros. N’hi ha hagut d’altres de molt més difícils. Això és un equip, i això consisteix a utilitzar tots els futbolistes. Els 26 jugadors que estan convocats tenen la seva importància. Vosaltres, la premsa, doneu molta importància a si algú surt a l’equip inicial. A les proves em remeto. I hi ha jugadors que han sortit ja amb el partit avançat i que han sigut determinants, com Mikel Merino. El partit dura fins que es xiula el final.

¿Llavors Pedri i Dani Olmo són compatibles?

Sí, han jugat molt junts. El problema o la sort que tenim és que disposem de Fabián, Rodri, Zubimendi... I jo, que els conec molt bé a tots, el que he de fer és actuar amb justícia. És el que creiem que és més important, més interessant per a l’equip. Però és que som uns afortunats. Tenim Gavi i Baena, que la gent s’oblida de seguida de tot el potencial que tenim, dels grans futbolistes que tenim.

¿Què significaria guanyar el Campionat del Món?

Felicitat per veure un país disfrutant d’un èxit comú, i recuperar l’esperit del 2010. Tornar a veure un país unit en un objectiu comú. I després, satisfacció també per la feina ben feta. Arribar a una final és dificilíssim. I anar avançant en les eliminatòries, no l’hi vull ni explicar. Tindrem la possibilitat de lluitar per guanyar un títol mundial, i aquest és el veritable èxit. Per guanyar el Mundial o no influeixen 50.000 factors. I de vegades, fins i tot sent infinitament superior al rival, el pots perdre.

Es tem la duresa de l’Argentina. ¿Tem el joc dur?

Aquí té molt a dir l’àrbitre [Slavko Vincic]. No pot actuar amb permissivitat i permetre que s’excedeixi el reglament i se superin aquestes línies de la legalitat futbolística. Jo tinc fe cega en els àrbitres, però també tinc fe cega que nosaltres sabem clarament quin tipus de partit hem de plantejar. Nosaltres, en determinats escenaris, no ens sentim còmodes. Ens sentim còmodes en l’escenari del futbol, del joc, de ser fidels a la nostra idea, de no entrar en provocacions, que no vull dir que l’Argentina ho faci. L’Argentina jugarà el seu futbol, però nosaltres hem de centrar-nos únicament i exclusivament en nosaltres, a potenciar el nostre estil, a millorar el nostre estil. I en això estem, això serà. Si estem a prop de la nostra idea, a prop de la proposta que ens ha portat fins aquí, tot el que ens hi acosti, tindrem més garanties de lluitar per guanyar. Si ens allunyem de la nostra idea i del nostre model, patirem.

¿I com ha viscut aquest procés des de l’empat inicial contra Cap Verd? D’aquelles crítiques ara s’ha passat a l’altre extrem.

Doncs nosaltres estem exactament igual, sabent que l’important és el procés. Sabíem on érem, quin era el recorregut a fer. Érem conscients que els futbolistes estaven en el seu procés d’adaptació, d’arribar, d’adquirir ritme amb una competició que és nova. Curiosament juguem la final els dos equips que no hem pogut guanyar Cap Verd. O sigui, vol dir que ells tan justets, tan dolents, no devien ser. Però entenc que per a la gent que no és professional els resulti sorprenent. Per als professionals, li garanteixo que no.

Notícies relacionades

Acord amb el PSG per Ferran

Attaoui es penja el bronze en un final ajustat en el 800

Té contracte fins al 2028. ¿Guanyant es veu al Mundial d’Espanya 2030 com a seleccionador?

[Somriu] Jo soc molt curtterminista. La meva idea, primer, és entrenar avui i així successivament fins a jugar la final. I després ja pensaré en el que faré dilluns després del partit. No miro a anys vista. Si em preguntes: ¿T’agradaria? És clar que m’agradaria, a qui no li agradarà. Doncs és clar que sí. Però abans hi ha la final.