‘Influencers’, d’amenaça a via de negoci per a la FIFA

El 7 de juliol, tot just 20 minuts després de l’èpica victòria de l’Argentina sobre Egipte, la xarxa social X es va inundar de vídeos amb la suposada reacció de Gianni Infantino, president de la FIFA, lamentant a la llotja el segon gol dels africans. Un vídeo que va córrer com la pólvora per les xarxes i que podia ser cert tret de per un petit detall: Infantino no havia trepitjat el Mercedes-Benz Stadium d’Atlanta perquè estava a milers de quilòmetres, a Vancouver, veient el Colòmbia-Canadà que es va jugar una hora i mitja després.

El vídeo en qüestió pertanyia a un altre partit del Mundial i havia sigut manipulat per generar un contingut fake que va aparèixer a moltes televisions i en els comptes de nombrosos periodistes que no es van molestar a contrastar la informació i el van compartir sense més ni més. És només un exemple de com les xarxes socials s’han convertit aquests dies en un abocador d’informacions falses generades amb intel·ligència artificial per crear contingut fake. Cada dia són habituals les declaracions falses d’exjugadors criticant els tècnics, les estrelles o els àrbitres.

Ronaldo Nazario, per exemple, va haver de fer un comunicat per negar haver fet unes declaracions en què criticava Carlo Ancelotti després de l’eliminació del Brasil contra Noruega. El mateix li ha passat a Thierry Henry, o ha esquitxat Lionel Messi després de conèixer-se que el seu pare estava ingressat en un hospital, cosa que va disparar les especulacions sobre la malaltia que l’afligia. Mai un esdeveniment esportiu havia generat aquesta quantitat de contingut fals.

Atacar la credibilitat

El català Xavier Viñolas, que dirigeix una empresa de gestió de comunicació en les xarxes socials i és formador d’IA, troba l’explicació següent al que està passant: "Això es produeix perquè hi ha un propòsit clar de polaritzar la població. No hi ha un benefici a curt termini amb això, però sí que generen l’efecte que es pretén. Darrere d’això apareix el clickbait i la recerca d’engagement, però la IA és només un instrument per aconseguir-ho. Els primers canals van ser els diaris i les revistes, després va arribar la televisió, després Youtube i ara són les xarxes. I la IA és una eina que et permet generar el contingut més ràpid i més creïble".

Viñolas té clar que "la intencionalitat del contingut fake és generar soroll general. És una cosa que està passant també amb les guerres. Dispares la teva credibilitat o rebaixes la d’altres. Ara és més fàcil aconseguir-ho perquè la gent no contrasta. És un problema de la cultura de la immediatesa que existeix i continuarà passant. La gent presta menys atenció i la manera de comunicar-se ha canviat. És molt fàcil quedar-te atrapat dins d’un mòbil perquè hi ha més algoritmes i més ben fets que s’adapten a tu".

Fa menys de quatre anys, a Qatar 2022, a la FIFA se li’n van anar de les mans les zones mixtes. L’espai on els futbolistes atenen les preguntes dels mitjans de comunicació després dels partits es va convertir, els primers dies del torneig, en un grup de reporters a la caça d’un vídeo, una foto o un selfie amb l’estrella de torn. Diguem que en les normes per a la premsa hi havia cert buit legal sobre això que alguns acreditats van aprofitar per presumir de contingut en les xarxes.

Fins que un dia, de sobte, les zones mixtes dels estadis van ser empaperades amb cartells rudimentaris: "No fotos. No selfies. No vídeos". Va ser la manera que va tenir la FIFA de posar portes a un camp que, fa quatre anys i en un país que exercia un ferri control sobre les llibertats, encara era acotable. Però el 2026, més encara a Mèxic, el Canadà i sobretot els EUA, ja no ho és. Avui, els mitjans de comunicació només arribem a construir una part del relat d’un Mundial.

Aquest és el Mundial dels influencers o, si es prefereix, dels creadors de contingut. El mateix Gianni Infantino, un tauró dels negocis, n’és en certa manera un, amb 5,2 milions de seguidors a Instagram que ha anat alimentant amb stories i reels al llarg del torneig. El president de la FIFA sap que els continguts verticals atrauen noves audiències que poden contribuir a expandir el negoci del futbol. I treballa en aquesta línia.

No hi ha millors exemples que els de dos futbolistes desconeguts com Payne i Vozinha. El primer era un jugador de Nova Zelanda que l’influencer argentí Valen Scarsini es va proposar convertir en viral. En dies, els seus 5.000 seguidors a Instagram es van transformar en cinc milions. Casualitat o no, després de tota una vida (32anys) en la lliga del seu país, l’Olimpia del Paraguai ha decidit fitxar-lo.

Notícies relacionades

El Barça torna als anys 90 amb una tercera equipació en tons verds

El Barça allibera Ferran Torres mentre ultima el seu traspàs al PSG

Molt més orgànic va ser el cas del porter de Cap Verd. Després de la seva exhibició davant Espanya, Vozinha va passar de tenir uns 50.000 seguidors a gaudir, ara mateix, de 29 milions. La realitat és que els reels del creador IShowSpeed (52 milions de seguidors a Instagram) en què reacciona a moments dels partits del Mundial des de la grada o en què xerra amb el mateix Infantino abans d’un partit poden tenir més abast en alguns mercats que la mateixa retransmissió dels partits.

Com a aperitius del que vindrà, fites com la del creador de contingut argentí Jero Freixas (tres milions de seguidors a Instagram) entregant a Messi el trofeu MVP del seu partit contra Algèria o el mateix IShowSpeed formant part de la cerimònia de cloenda prèvia a la final junt amb Tom Cruise, Laura Pausini i Robbie Williams. Erling Haaland es va animar a fer un vlog (videoblog) sobre les seves aventures en el Mundial que compta ja amb unes 25 milions de visualitzacions a Youtube.