«¡Quin puto recital!»

Poso cometes al titular perquè va ser el que va cridar Marc Cucurella a l’entrar al vestidor després de la victòria contra França. Aquest partit va ser un bany que serà gairebé tan recordat com el de Lamine Yamal amb vuit mesos i Messi xipollejant, tímid, amb el nadó. ADN Masia que s’enfrontarà aquest diumenge en, ara sí, una Finalíssima com la que estava prevista al març.

Enrere han quedat el teòric i temible centre del camp portuguès, igual que aquesta davantera francesa, que el dia més important va ser engolida per un equip amb majúscules. Un recital. És cert. I una confirmació per a Luis de la Fuente, que no necessita però sí agraeix, davant el tsunami de crítiques per la seva llista de convocats i l’aposta desacomplexada per la seva gent, en la qual confia i de la qual sap que repartirà la brillantor de les estrelles entre tots.

D’aquell primer partit contra els capverdians, amb diversos jugadors lesionats i errors en l’alineació, ha arribat fins a una final corregint, apostant fort i encertant-la gairebé sempre. Molt merescuda. I els que van dir que «el Barça perd contra Cap Verd» han desempolsegat ràpid la samarreta vermella davant d’una i tossuda realitat.

El cert és que l’únic jugador del Reial Madrid dels quasi 40 que s’enfrontaran diumenge és Cucurella, i encara no en coneix ni el vestidor. Només fa dues setmanes que està en nòmina del club blanc, però a la capital ja se’l fan seu abans de la presentació. Agafant-se a un clau cremant, com sempre.

Notícies relacionades

El mont Ventor i la seva llegenda esperen les dones del Tour

"Faré volar Messi amb quatre bombes enganxades al meu cos"

I Messi, jubilat per la directiva del Barça, que va assegurar que els números no sortien si es quedava o tornava, ha fet saltar la banca. Està millor que fa quatre anys, quan va guanyar el seu primer Mundial i semblava que aquest seria l’últim ball. Avui ningú sap si ho serà aquest o si en queda algun més.

Un prodigi que suma partits de 90 i 120 minuts i que continua sent tan necessari com inspirador. El que s’abraça a l’èpica quan toca i que treballa la motivació pròpia i la dels seus nois. El que, una altra vegada, ha declarat públicament el seu amor pel Barça. El que ens va regalar desenes de putos recitals.