Els 19 del 19: Lamine Yamal compleix anys amb el seu gran partit en el Mundial encara per arribar

Només hi ha, en fi, un gran nom propi encara viu en el Mundial al qual es troba a faltar en l’anterior paràgraf. Sí, és Lamine Yamal. I aquí correspon esmentar els atenuants. El primer és que l’estrella del Barça va arribar lesionat a la concentració mundialista i només ha disputat dos partits complets, els dos últims. El segon és que, al cap i a la fi, fins fa unes hores només tenia 18 anys.

Avui, en la vigília de la semifinal contra França, el 19 d’Espanya compleix 19 anys amb l’autocrítica feta que pot donar molt més de si mateix en aquest Mundial. Més enllà encara, convençut que el seu gran partit està per arribar. I potser la millor de les notícies per a Espanya a hores d’ara és que hagi estat capaç d’arribar al penúltim esglaó del Mundial sense disfrutar de la millor versió del seu millor futbolista.

L’autocrítica de Lamine

«Crec que puc ser millor», confessava a ‘Mundo Deportivo’ abans del partit de quarts de final contra Bèlgica, i va reivindicar que «arribarà aquest partit» rodó que tots els aficionats espanyols esperen d’ell: «Tot aquest procés me l’he pres amb calma per poder arribar bé a aquest moment. Em trobo molt bé, amb moltes ganes de demostrar el que som com a Espanya i el que soc jo».

Quan parla del «procés» es refereix a la posada al punt des que el 22 d’abril es va fer mal als isquiotibials de la cama esquerra executant (i marcant) un penal al Barça-Celta. El comunicat mèdic del club, d’una manera que cridava l’atenció, va informar de la malaltia aclarint que estaria plenament recuperat per disputar el Mundial si no sorgien dificultats en la recuperació.

Els terminis, en efecte, es van complir i Lamine es va presentar en el debut contra Cap Verd amb l’alta mèdica i ja un parell d’entrenaments complets a les cames. Aquell dia, amb Espanya embussada davant els africans, va jugar 19 minuts. En el segon partit va ser ja titular, però el 3-0 al descans davant l’Aràbia Saudita, amb el seu únic gol des que va començar el sorteig, va portar De la Fuente a optar per la prudència, i li va estalviar tota la segona part.

Davant Uruguai i Àustria ja va jugar la major part del partit i contra Portugal i Bèlgica va recuperar ja el seu estatus normal, el de no ser substituït si el partit està encara obert. En cap dels dos partits va brillar. Contra els lusitans, Nuno Mendes el va frenar en sec i tampoc va poder marcar la diferència quan el del PSG es va lesionar. Contra els belgues, els seus companys el van buscar amb una insistència fins i tot excessiva, però Lamine no va aconseguir generar el perill habitual.

Contra França: tres gols en dos partits

«Em vaig notant molt millor, venia d’una lesió i cada setmana que passi estaré millor. Arribo amb molta confiança, sé que sortirà tot bé i que estic preparat», va prometre el noi després d’eliminar Bèlgica divendres passat. Els precedents, sens dubte, conviden a l’optimisme per a la semifinal: en els seus dos únics partits contra França, les semifinals de l’Eurocopa 2024 i la Nations League 2025, ha marcat tres gols.

Notícies relacionades

Messi sospesa la retirada en una carta pòstuma al pare

Luca Hoek trenca fronteres inèdites

«Sabem que el millor Lamine ofensiu està per arribar. Encara no ha fet aquest pas de brillantor al nivell que estem acostumats. Ara és un jugador molt perillós per als rivals, perquè està amb molta motivació, però hem de calmar-lo perquè aquesta motivació no es converteixi en ansietat», va apuntar De la Fuente abans del partit contra Bèlgica.

Aquesta «ansietat» que va esmentar el seleccionador es va poder apreciar en alguns passatges del duel de quarts de final, en els quals Lamine es va encallar a protestar algunes decisions de l’àrbitre en la primera part que el van portar a certa frustració. O a treure el caràcter, segons es miri. Al cap i a la fi, no s’ha d’oblidar que encara té 19 anys. I els compleix avui.