L’Argentina abraça la "cultura de l’aguant" rumb a semifinals

Patir s’ha convertit en un verb nacional de l’Argentina a l’hora de disputar un partit. Es pateix al camp i a les grades, davant els televisors i a les pantalles instal·lades als carrers. El que els argen-tins anomenen la "cultura de l’aguant". Se suporta amb la confiança que gairebé sempre hi ha una llum de la victòria que titil·la al final del túnel. L’Argentina no llueix ni es floreix al camp. Té una enorme tenacitat i el vent de la fortuna que bufa al seu favor. L’alegria li costa massa. Es fabrica amb suor i de vegades certa generositat arbitral que destil·la la sospita de beneficis celestials.

"L’Argentina sempre troba una figura que la salva", va dir el diari La Nación, després de l’agònica victòria en la pròrroga contra Suïssa (3-1). El fantasma d’una possible amargor va sobrevolar l’estadi de Kansas City fins que, als set minuts de la segona part de l’allargament, Julián Álvarez va dir "present" per primera vegada en el certamen. El mateix jugador de l’Atlètic va reconèixer com de difícil va ser superar els suïssos. "Hauríem preferit guanyar-lo abans. Es van posar les coses difícils, però sabíem que el gol arribaria. El grup està unit i molt fort. Ara a descansar i pensar en el pròxim. Queden dos partits".

Quan el cap d’Alexis Mac Allister va fer pujar al marcador l’1-0 als 10 minuts de la primera part, l’Argentina semblava que tenia controlada la situació sense sobresalts. No va ser així. Li va costar massa sostenir el resultat. Com ha passat al llarg del torneig i Messi no era el dels partits anteriors.

Un altre triomf amb polèmica

L’empat suís, als 22 minuts de la segona meitat, va ser el premi al seu esforç. Ndoye va trencar la defensa argentina i va definir de manera inapel·lable. Però cinc minuts més tard va començar un altre partit diferent. L’àrbitre, a instàncies del VAR després d’haver sancionat inicialment falta i targeta de l’argentí Paredes, li va treure la segona groga a Embolo per simulació. Els seus plors a l’abandonar el terreny ho deien tot.

Notícies relacionades

Acord amb el PSG per Ferran

Attaoui es penja el bronze en un final ajustat en el 800

Malgrat la seva superioritat numèrica, l’Argentina va haver d’esperar a la pròrroga per desfer-se de l’estireganyosa Suïssa. Quan s’apropava la definició per penals, Julián Álvarez va obrir la llauna de la fortuna amb un xut inabastable. Després va venir la sentència de Lautaro Martínez. "Als anglesos els hem de guanyar", va tronar l’estadi. Més que una semifinal, un cara a cara especial 40 anys després de la gesta de Diego Armando Maradona a l’Asteca de Mèxic. "Sempre és especial jugar contra seleccions grans. No m’ha passat mai amb Anglaterra i serà especial", va confessar Messi després del partit.

"Hem patit. Sabíem que era un equip molt físic i no hem sigut capaços de resoldre algunes situacions. Quan els han expulsat un jugador, hem pogut atacar. Tenim coses a corregir, però això és històric", va ser la reivindicació de Scaloni, ja pensant en Anglaterra.