Que es preocupin ells

I el profeta del gol, que sempre tenia una explicació per a tot, resolia la pregunta amb la mateixa explicació amb què, no només demostrava la seva habilitat, no lingüística però sí futbolística, sinó també la seva saviesa: "Si l’equip està bé, que es preocupin ells".

I fins aquí hem arribat en aquest Mundial. A casa ja hi ha un munt de seleccions molt maques, sí. Així que un pot, per descomptat, qüestionar la llista de Luis de la Fuente però, després, l’ha de felicitar perquè tenia raó. Ell i els seus, perquè voldria recordar que el primer càntic que es va sentir quan vam empatar amb Cap Verd va ser que De la Fuente es feia un embolic sense Pablo Amo, l’ajudant que se’n va anar de la selecció. I ja veuen on ha acabat De la Fuente amb la seva família de futbolistes: amb una formació raquítica contra Cap Verd i amb 16 futbolistes sencers, íntegres, sobrats contra Bèlgica.

De la Fuente va confiar en els seus, com, al seu dia, hi van confiar altres seleccionadors, com Vicente del Bosque i Luis Enrique, sense gaire sort. De la Fuente es va emportar un grapat de futbolistes, gairebé tots boníssims, perdó, perdó, tots boníssims i fonamentals (Lamine Yamal, Laporte, Nico Williams, Rodri, Pedri...) esgotats, lesionats o en via de recuperar-se del tot.

Però De la Fuente tenia un pla i li ha sortit rodó. I ara, si pot, que ens elimini la millor selecció del món, França. Però, ¡compte!, si pot. És possible que De la Fuente pensi el mateix que Cruyff (i jo, per descomptat), i és que França s’hauria estimat més jugar la semifinal contra qualsevol altra selecció que no fos Espanya.

Nosaltres sabem que no estem com a l’Eurocopa. Hem anat creixent, però les nostres estrelles no estan al seu nivell més alt, per més MVP que donin a Lamine. Nosaltres sabem que hem de fer un partit molt millor que els sis anteriors, però tenim les nostres armes per eliminar-los.

I ells ho saben. Mbappé podria explicar als seus col·legues que els futbolistes espanyols (els ha patit dos anys seguits al Reial Madrid, on no li han deixat guanyar un sol títol) són boníssims, i, sobretot, un equip: tots surten i entren, tots rendeixen, tots marquen la diferència, tots serveixen, tots compleixen, i la gestió d’aquesta banqueta, sense Pablo Amo, és espectacular: se la va jugar amb Fabián i va marcar, i va repetir amb Merino i ens va donar la victòria.

Èxit

Notícies relacionades

Messi sospesa la retirada en una carta pòstuma al pare

Luca Hoek trenca fronteres inèdites

Som un equip molt i molt difícil de guanyar. I ells, els francesos, ho saben. Tenim tota mena de recursos i podem jugar de múltiples maneres. No hi tenim res a perdre i en canvi sí molt a guanyar. Qui guanyi dimarts guanyarà el Mundial. Aquest és el càntic general i això, per si mateix, és un enorme èxit d’Espanya.

Em sap molt greu, de debò, però fins i tot sense comptar la lesió de Courtois Espanya va ser molt superior a Bèlgica. Ho va ser de sortida i també ho va ser al final. Pot ser que no impressionem, que no siguem els campions d’Europa, que s’hagi apagat el joc d’extrems, però, en fi, Nico Williams i Lamine Yamal estan tornant. Veies que potser al final dimarts ens sorprenen a tots.