El caos s’apodera del Tour amb un esprint desastrós a Pau

Estralls al Tour. No hi ha manera. Hi posen pocs esprints, com una sèrie que ja no està de moda i ningú la veu, i quan hi arriben s’arma un embolic, cauen uns quants i es queden uns quants davant, amb els asos de la carrera en un segon pla, no sigui que es fiquin en un enrenou que no va amb ells i una etapa de recuperació de tot just 158 quilòmetres acabi amb els ossos per l’asfalt de Pau.

Hi ha dies que entren per si sols en la història del Tour i d’altres que passen més aviat desapercebuts. Hi ha dijous en què no es pon el sol en la carrera, tot i que hi hagi cert risc de tempesta: baixen les temperatures, ¡al·leluia! Aquesta calor no l’aguanta ni un cactus. Ara toca el Tourmalet i el Pirineu després d’un esprint accidentat, quina llauna, amb la victòria del neerlandès Olav Kooij, que, fins ara, amb 24 anys, sumava com el seu principal èxit tres triomfs d’etapa al Giro.

L’enuig inicial

Alguns francesos s’expressaven de forma emprenyada perquè al Decathlon del seu estimat Paul Seixas hi havien inclòs un esprínter. ¿Per a què l’havien portat al Tour?, es preguntaven. Era un luxe que entre els set presumptes ajudants del jove geni hi hagués un velocista que després no podria donar-li suport a la muntanya. Doncs gràcies a Kooij, el conjunt francès es va emportar una victòria a les portes del Tourmalet.

Les vaques sagrades de la velocitat del Tour es van veure sotmeses per una caiguda que es va produir a 5.200 metres de l’arribada de Pau, per culpa d’una illeta que més d’un es va empassar. Si s’esperava l’espectacle d’un esprint massiu; tots junts, bona part sense frenar, el suposat espectacle es va quedar en un grup de 20 ciclistes on Kooij es va imposar a estrelles com Merlier (tercer), Philipsen (cinquè), Girmay (sisè) o Pedersen (setè). Avui aquests esprínters cobriran les costes del Tourmalet i la final a Gavarnie amb l’única preocupació de no arribar fora de control, que d’això en saben molt, i a preparar-se per guanyar divendres l’esprint de Bordeus, la capital de la velocitat del pilot, després dels Camps Elisis de París, abans que col·loquessin l’obstacle de Montmartre.

Va ser una etapa sense història, massa curta perquè aquests ciclistes preparats per a reptes majors patissin. Quan un pilot roda compacte i únicament es permet una fuga consentida és millor fixar la imatge a l’horitzó, en el Tourmalet, en una etapa de 4.100 metres de desnivell acumulat en què Tadej Pogacar pot tornar a treure el ganivet.

Pujar al Tourmalet sempre té un plus especial, tot i que el cim sigui a 38,4 quilòmetres de la meta. Com Pogacar decideixi jugar una mica se’n pot muntar una de bona; molt més entreteniment que en la ruta camí de Pau, amb tots a roda, bevent per no deshidratar-se i pendents de no esforçar-se més del compte.

Etapes així, evidentment, no impulsen el ciclisme, però tampoc es pot tenir els corredors 21 dies morint a pedalades. Al Tourmalet, o fins i tot als gairebé 19 quilòmetres per pujar a Gavarnie (tot just un 3,7% de mitjana), caldrà rendir al màxim. I això ho saben Jonas Vingegaard, Remco Evenepoel, Florian Lipowitz i Juan Ayuso, poc més es pot furgar a l’hora de buscar corredors destacats, que ja en són bastants, tot i que eludeixin la caiguda a Pau, una ciutat sempre amb una història agredolça en la relació particular amb el Tour. No fa gaires anys, ciclistes amb crisi de dopatge havien de sortir de Pau cames ajudeu-me o amagats per evitar els gendarmes.

Notícies relacionades

Així podràs seguir en directe les grans competicions de GRAVITEO

Així podràs seguir en directe les grans competicions de GRAVITEO

Ara només cauen uns quants, encara que es tallin, encara que l’accident deixi sense opcions ciclistes com el colombià Fernando Gaviria. Té 31 anys però sembla un veterà. Ha arribat aquesta temporada al Caja Rural després de passar pel Movistar sense complir les expectatives. És una de les opcions del conjunt navarrès per guanyar una etapa, cosa que seria per a ells com triomfar al Tour.

La papereta és difícil però d’impossible no hi ha gairebé res, però una victòria està més cara que passar avui el Tourmalet en primera posició del Tour.