Del ‘txupinazo’ de Merino al conciliador De la Fuente: «Podia ser avantatgista ara, però...»

Les crítiques com a motivació

Aquest dilluns Luis de la Fuente va trigar més de 70 minuts a fer els canvis. Li agradava el que veia, malgrat que jugadors com Pedri i Lamine no oferien la seva millor versió. I llavors va anar movent les peces del tauler magistralment apostant per tres jugadors que confirmen que la selecció és un equip d’autor: un qüestionat Ferran, l’andalús Fabián i el talismà Merino. Tots tres van ser clau i tots tres van participar en la jugada del gol decisiu davant Portugal. «Mai he sigut avantatgista, podria ser-ho ara, però no ho soc. L’únic que demano és que la gent sigui justa en els seus reconeixements i Mikel Merino és un jugador amb una trajectòria immaculada i d’un rendiment excepcional que sempre hi és quan hi ha de ser», va advertir en la seva primera intervenció davant els micròfons sobre la gespa.

El d’Haro acumula 45 partits com a seleccionador amb 33 victòries, 10 empats i 2 derrotes, estenent la ratxa d’Espanya sense perdre fins als 35 partits, a dos del rècord d’Itàlia. Abans de partir cap a Alemanya a jugar l’Eurocopa, De la Fuente va prendre una decisió transcendental: «Vaig decidir aïllar-me de les crítiques de gran part de la premsa esportiva. Va ser un aïllament que em va donar pau i vaig desembarcar a Alemanya feliç. Però els jugadors, no. Ells seguien el que es parlava de l’equip. Però lluny d’afectar-los negativament aquests comentaris els van motivar i es van conjurar: ‘Demostrarem qui som’». L’empat davant Cap Verd ha ofert el mateix efecte al vestidor.

«Aquests jugadors han sigut seleccionats perquè tenen la meva confiança, perquè entenen el meu sentit de la meritocràcia i saben que han sigut seleccionats perquè tenen la meva confiança», apuntava el d’Haro després de guanyar l’Eurocopa. Espanya són a quarts de final i la culpa d’això en gran part s’asseu a la banqueta i obeeix al nom de Luis de la Fuente Castillo. «Tothom sap el que sento per aquesta generació. Vull posar en valor el paper dels jugadors que no surten d’inici», concloïa a la gespa d’Arlintong per després donar ordres per recuperar el cap de Lamine i el cos de l’esgotat Pedri, dos referents d’aquesta selecció que no estan passant pel seu millor moment de joc.

De la selecció dels extrems a la dels centrals

Però De la Fuente s’ha reinventat i ha transformat «la selecció dels extrems» en «la dels centrals», un equip inexpugnable en el qual Unai Simón ha elevat el rècord d’imbatibilitat en els Mundials a 609 minuts i «el tendre» Cubarsí i «el veterà» Laporte, lideren la millor defensa del torneig. Unai només ha rebut gols en un dels últims 13 partits i suma 621 minuts sense ser batut des que ho van fer els turcs. I en els Mundials el bilbaí ha deixat la porteria d’Espanya a zero ¡en 7 dels 9 partits que ha jugat! Per a Unai la clau davant Portugal és que «ells no han deixat de córrer fins al minut 75-80, però hem sabut interpretar que estaven cansats i Mikel ho ha llegit magistralment i ha aparegut una genialitat de Ferran amb aquesta passada».

Notícies relacionades

Els campions desborden alegria

L’audiència televisiva supera 15 milions

Per la seva banda, Mikel Merino, del qual De la Fuente va assegurar que «aniria a recollir-lo a coll a casa seva», confessava abillat amb el mocador de Sant Fermí al coll: «Ser aquí era impensable fa uns mesos i ara soc a dalt de tot, disfrutant d’un dels moments més feliços de la meva carrera. Ha valgut la pena cada dia d’esforç i cada moment de dubtes». El navarrès va celebrar el gol al crit de «‘¡Gora San Fermín!’», conscient que la capa del sant l’havia beneït just en la celebració de la festa. Merino va ser pare del seu fill Marco fa un parell de mesos. A Los Angeles viatjaran la Lola (la seva dona) i el seu fill nounat. «M’he perdut els dos primers mesos del meu fill, veure’l créixer i canviar. Els trobo moltíssim a faltar, però vindran a veure els quarts», va revelar.

Ara toca enfrontar-se a Bèlgica, una selecció amb la qual Espanya té un vell historial de comptes pendents. Durant una època els belgues van resultar ser un rival malastruc per a la selecció que va impedir que Espanya jugués el Mundial de 1970, la va derrotar a l’Eurocopa de 1980 i la va fer fora del Mundial de 1986 en els penals. Però allò es va acabar i des d’aleshores Espanya suma set victòries i un empat en els vuit últims partits davant els ‘diables vermells’. No obstant, De la Fuente els mira amb recel i repetirà aquests dies una frase que es va fer famosa abans del partit davant Itàlia a l’Eurocopa: «S’estan fent els ploraners i van dient que tenim pràcticament guanyat el partit. Però ja sabeu el que busquen: «‘¡Loco, loco, loco, pero te la coloco...!’». Estan avisats.