A coronar-se a Jalisco contra l’Uruguai

L’empat contra Cap Verd, que arriba en la tercera jornada sense perdre i amb opcions de passar si guanya l’Aràbia, va generar interrogants en una Espanya en què els jugadors franquícia van arribant en el punt òptim de joc. Lamine, Rodri, Oyarzabal, Pedri... Tots van millorar les prestacions contra l’Aràbia, en un enfrontament en què els ajustos tàctics de De la Fuente van optimitzar el rendiment del grup. La solvència de Porro al carril dret, la clarividència d’Olmo entre línies i la profunditat per fora de Lamine i Baena evidencien que la campiona d’Europa és un equip diferent que juga amb extrems.

Contra l’Uruguai no hi ha res que faci pensar que el seleccionador no repetirà l’onze que va golejar l’Aràbia, tot i que en l’staff hi ha preocupació per protegir Pedri, advertit de sanció després de veure una groga. Això podria provocar que Fabián o Mikel Merino entressin en l’onze al costat de Rodri al doble pivot en el lloc del canari. L’altre nom que s’estudia és el de Nico Williams, que tot i que ha millorat físicament encara no està al cent per cent. I com que Espanya ja està matemàticament classificada i només falta saber en quina posició ho farà, no hi ha res que convidi a pensar que De la Fuente s’arrisqui alineant el de l’Athletic d’entrada.

Els de Bielsa, molt qüestionat pel soroll que envolta els charrúas després dels empats i les insolències del tècnic a Trump i a la FIFA, arriben sense marge de maniobra. Necessiten guanyar per assegurar el pas perquè un empat podria no fer-los entrar entre els millors tercers (o potser sí). En qualsevol cas, l’irregular joc mostrat fins ara contra capverdians i saudites no ha despertat l’optimisme d’uns seguidors que denuncien la pèrdua de la grapa, el seu tret identitari.

Durant la setmana, el seleccionador ha fet diverses provatures. En aquest sentit, ha situat l’Atlètic José María Giménez al darrere, per Juan Manuel Sanabria, i ha empès Mathías Olivera al lateral esquerre. També ha col·locat Darwin Núñez en punta d’atac en lloc del d’Oviedo Federico Viñas. De tota manera, la premsa uruguaiana aposta perquè no hi haurà canvis respecte a l’onze que va empatar a dos contra Cap Verd en la segona jornada. Els que segur que no hi seran, i parlem d’absències notables, són Guillermo Varela, que s’ha exercitat a un ritme més baix que el dels companys, i Giorgian de Arrascaeta, que ja ha treballat amb pilota, però no estarà disponible fins a un hipotètic duel de setzens de final.

Imbatuts contra l’Uruguai

Notícies relacionades

Més enllà de la ‘mà de Déu’

L’últim repte d’un camaleó etern

L’Uruguai no ha derrotat mai Espanya en els 10 partits que han jugat fins ara els dos equips. En total, han sigut cinc victòries espanyoles i cinc empats. A què s’aferrava Mikel Oyarzabal: "Tant de bo que es mantingui la dada uns quants dies més, però és un equip amb caràcter i que sap competir. És un tret que va unit no només a l’Uruguai, sinó a tots els equips de Sud-amèrica". El realista, autor de dos gols i d’una assistència contra els saudites, acabava advertint: "Ens hem de centrar en nosaltres mateixos i que no ens facin sortir de polleguera ni del nostre joc".

Serà el primer partit d’Espanya a Mèxic en aquest Mundial després dels dos que ha disputat a Atlanta. La selecció torna 40 anys després a Guadalajara, lloc d’infaust record per aquella derrota contra el Brasil (1-0) el dia del gol fantasma de Míchel que no va concedir l’àrbitre australià Chris Bambridge. Aquell partit, però, es va jugar a l’estadi Jalisco, mentre que aquest que es jugarà contra l’Uruguai es disputarà a l’estadi Chivas, un recinte inaugurat el 2010 en el qual juga com a local el Club Esportiu Guadalajara, més conegut com a Chivas. A més, la calor i l’altura són dos enemics més que cal afegir a aquest enfrontament.