Espanya, a setzens golejant

Espanya va espantar el clàssic fatalisme que envolta la selecció amb una victòria contra un rival del qual s’esperava més. La golejada als saudites confirma que el problema no era el plantejament numantí de Cap Verd o la fragilitat de l’Aràbia. L’explicació rau en l’actitud d’una selecció espanyola més agressiva que en el seu debut. L’oponent és conjuntural perquè quan Espanya és fidel a la seva identitat de joc, amb extrems obrint el camp, Pedri a prop de Rodri i laterals aspres i profunds en atacs, és candidata a tot. En aquest context els de De la Fuente s’animen a mossegar amb pilota i sense, i són reconeixibles per fora i per dins. En aquesta tessitura Aràbia va pagar els plats trencats en un duel sense història (4-0) perquè estava decidit a la mitja hora.

Arrigo Sacchi, arquitecte de l’històric AC Milan, advertia que "el futbol sovint confon la importància de la prosa i de la poesia". Oyarzabal probablement és el millor exemple del que deia l’italià, un davanter prosaic, un vers assonant que es disfressa de còmplice sent en realitat protagonista. Mikel no va tocar la pilota contra Cap Verd en els primers trenta minuts, símptoma que explica el fiasco en la inauguració davant els illencs. En el primer partit, la selecció es va relaxar i molta culpa va ser de Luis de la Fuente, que va trair la identitat de joc de l’equip proposant un onze sense extrems. Tanmateix, el de La Rioja sembla haver-ne après incloent-hi quatre canvis d’inici contra els saudites. Això explica que, davant l’Aràbia, Espanya arribés a l’interval d’hidratació amb tres gols d’avantatge, amb una assistència i dos gols d’Oyarzabal. Res defineix millor el canvi d’actitud del grup.

Més agressivitat

El seleccionador va confessar que l’ensopegada contra Cap Verd va provocar que els seus futbolistes sortissin "picats". El tècnic d’Haro no va parlar de si mateix, però la realitat és que va proposar un onze amb quatre canvis carregats d’agressivitat, amb Porro al lateral a més de Lamine, Baena i Olmo. Espanya va disparar en els 25 primers minuts 15 vegades. En el minut 10, Oyarzabal va servir una centrada al segon pal, on va aparèixer Lamine per obrir la llauna. L’Aràbia estava tan preocupada per Yamal que es va oblidar d’Oyarzabal, que en els minuts 21 i 24 va sentenciar el duel amb dos gols que van deixar el partit segellat. Tenint en compte el fet que l’Aràbia és millor conjunt que Cap Verd, es confirmava que el problema d’Espanya era més d’actitud que d’aptitud.

A més, la prova que els diners no ho solucionen tot és aquesta Aràbia, que té jugadors decents en posicions complementàries. Els seus dirigents han gastat diners en estrelles estrangeres i el problema de la selecció és que no té saudites a la columna vertebral. No hi ha un migcampista que mogui l’equip o una parella de centrals solvents. En l’inici de la segona part es va confirmar la superioritat en un córner que va tocar Rodrigo al primer pal i Cucurella va rematar en el segon. Aquesta Espanya agressiva retratava una Aràbia a la qual li quedava gran el partit. De la Fuente va ser més pragmàtic que tribunero deixant a la dutxa Lamine i Oyarzabal, i donant minuts a Nico, Merino, Yéremy i Ferran.

Nico Williams, amb la pubàlgia com a principal obstacle en aquest Mundial, va disposar de mitja hora de joc aprofitant la comoditat del marcador per als espanyols. El seleccionador oferia una oportunitat per connectar-se a jugadors cridats a ser importants en la selecció en els partits que resten. Els saudites es van deixar anar i van trepitjar l’àrea d’Unai Simón, però els va faltar contundència i qualitat. En el costat espanyol, els meritoris afilaven les arribades a l’àrea d’Al-Owais, que va estar lluny de ser el porter miraculós que va ser la primera jornada contra l’Uruguai.

El partit es va escórrer fins a un marcador rodó que delata una golejada que podia haver sigut més sagnant si Espanya hagués volgut fer més mal. Ara queda la jornada final contra l’Uruguai, en què es jugaran el liderat i esquivar l’encreuament amb l’Argentina. Però més enllà d’això, i amb Espanya ja classificada virtualment gràcies a la golejada i els quatre punts que acumula, la selecció ha recuperat els extrems i, amb això, la credibilitat. Més que una qüestió de poder era de voler.

Espanya 4 - 0 Aràbia

ESPANYA: Unai Simón (6); Porro (6), Cubarsí (6), Laporte (6), Cucurella (7); Dani Olmo (6), Rodrigo (6), Pedri (6); Lamine (7), Oyarzabal (9), Álex Baena (6). Tècnic: Luis de la Fuente (7). Canvis: Ferran (6) per Oyarzabal (m. 46); Yéremy Pino (6) per Lamine (m. 46); Mikel Merino (6) per Dani Olmo (m. 60); Nico Williams (6) per Álex Baena (m. 61).

ARÀBIA: Al-Owais (4); Abdulhamid (4), Lajami (5), Al-Amri (4), Tambakti (4), Al-Harbi (3); Al-Khaibari (4), Al-Juwayr (5); S. al-Dawsari (4), N. al-Dawsari (4); Al-Brikan (4). Tècnic: Georgios Donis (4). Canvis: Al-Hamdann (4) per N. al-Dawsari (m. 46); Kanno (4) per Al-Khaibari (m. 46); Al-Hejji (4) per Al-Amri (m.59); Al-Shamann (4) per Al-Brikan (m. 59).

GOLS: 1-0 (m. 10), Lamine; 2-0 (m. 21), Oyarzabal; 3-0 (m. 24), Oyarzabal; 4-0 (m.48), Tambakti, pròpia porta.

ÀRBITRE: Raphael Claus (6), de nacionalitat brasilera.

Notícies relacionades

La consagració mundial de Cubarsí

Ferran, el ‘tauró’ que mai es va rendir

TARGETES: Al-Dawsari.

ESTADI: Mercedes Benz Arena, Atlanta.