¡Que juguin els iaios!

Hi ha coses que un accepta, perquè fa anys que la Copa del Món està entossudida a convertir el que no és normal en rutina. Admetem horaris impossibles i calendaris que estressen fins les al·lèrgies primaverals, però hi ha una moda que comença a resultar difícil de digerir: les seleccions nacionals que, en realitat, es posen en dubte a elles mateixes. Curaçao presenta una selecció de 26 futbolistes en la qual només un ha nascut a l’illa. Un. És a dir, hi ha més possibilitats de trobar un jugador nascut en un barri concret d’Amsterdam que un jugador directament caribeny. De fet, ¡només n’hi ha un de 26 que sigui d’allà! Haití millora el registre amb sis. El Marroc, en la seva estrena mundialista, únicament va alinear en l’equip o titular un marroquí de naixement, mentre que el seu oponent, el Brasil, va comparèixer amb un onze gairebé revolucionari, i és que tots els convocats són naturals del seu propi país. ¡Excèntrics!

En realitat, ningú discuteix les arrels familiars ni els vincles sentimentals. Només faltaria. El problema apareix quan fa la sensació que alguns futbolistes trien selecció com qui escull companyia telefònica: comparen opcions, estudien possibilitats i s’enrolen per la que els garanteix una millor cobertura mediàtica. Primer provo amb aquesta, sinó amb aquesta altra, i si fallen, a buscar la tercera...

Notícies relacionades

Lamine Yamal respon a Rajoy: «Si el futbol serveix per a alguna cosa és per integrar»

GRAVITEO també es degusta: així serà el festival on la música i la gastronomia juguen el seu propi campionat.

¿Que no veuríem seleccions exòtiques? ¿I les volem veure realment en detriment d’Itàlia o de Polònia? Potser ha arribat el moment de reflexionar. No per excloure ningú, sinó per preservar el sentit d’una copa mundial. Perquè quan les fronteres es tornen difuses i líquides, l’espectador s’acaba preguntant una cosa elemental: ¿contra qui juguem exactament?

I posats a portar la lògica fins al final, proposo una solució definitiva. Si n’hi ha prou amb una branquilló del’arbre genealògic per vestir una samarreta nacional, que convoquin directament els iaios. Almenys ells sí que sabran perfectament d’on venen. I de passada correran, per tirada sentimental, més que alguns davanters.