La França de l’"odiat" Mbappé es mira al mirall
Els gals s’enfronten a un Senegal amb vuit futbolistes nascuts en territori francès i sis formats en les categories inferiors de la selecció del gall.
Hi ha partits que són clàssics, d’altres que són derbis i després hi ha el França-Senegal, una guerra fraternal entre jugadors nascuts i criats al mateix lloc. Vuit futbolistes senegalesos han nascut a França i sis han passat per l’acadèmia nacional de futbol francesa, Clairefontaine, on van modelar jugadors de la talla de Koulibaly, Mamadou Sarr, Diarra i Pape Gueye.
Colònia francesa fins al 1960, els africans seran una duríssima pedra de toc per a una França enrarida per un ambient sempre tumultuós quan emergeix la Copa del Món. Des de Sud-àfrica el 2010, quan Domenech desafiava els seus propis jugadors, el soroll sempre ha envoltat la selecció gal·la més enllà dels resultats. Campions el 2018 i subcampions a Qatar davant l’Argentina de Messi, Kylian Mbappé és el líder i capità d’aquest equip, al qual li falta una peça clau en l’engranatge, el Zidane o Griezmann que alimenti la davantera més vertical del torneig: Mbappé, Dembélé, Olise, Barcola, Doué...
Mbappé, que suma 12 gols en mundials i està a quatre de l’alemany Klose, també arrenca assenyalat. Un terç dels francesos consideraven en una enquesta recent que Kylian és més útil per a la selecció... de suplent. L’ariet, conscient de la divisió que provoca, advertia irònic en una entrevista a Le Parisien: "¿president de la República? No, ja m’odien bastant [...]. Visc millor a Madrid que a França. Estava preparat per ser famós... però això va més enllà d’això".
Superioritat física
França s’estrena davant un rival que ja la va derrotar en el partit d’inauguració del Mundial de Corea i el Japó, el 31 de maig del 2002, on els africans es van imposar als llavors vigents campions del món amb gol de Papa Bouba Diop. Així que els de Deschamps, que s’acomiada després de quatre mundials, coneixen el perill al qual s’enfronten. La seva habitual superioritat física s’enfrontarà a un rival no menys poderós. I la disciplina tàctica en defensa també serà clau.
França no perd des de fa un any, quan Espanya la va eliminar en les semifinals de la Nations League a Stuttgart el 5 de juny del 2025 en la tanda de penals (5-4). Des d’aleshores ha vençut seleccions d’entitat com Alemanya, el Brasil i Colòmbia. Els de Sadio Mané, a qui van treure als despatxos el títol en l’última Copa d’Àfrica, aspiren a millorar els quarts de final aconseguits el 2002, el seu principal èxit en els Mundials. La selecció de Pape Thiaw, exjugador del Lorca Deportiva, l’Alabès i l’Atlético Ciudad a Espanya, apareix en els pronòstics com una de les sorpreses en aquesta cita mundialista liderada per Sadio Mané, Pape Gueye, Pathé Ciss, Nico Jackson i Iliman Ndiaye. Per aconseguir-ho hauran de superar primer els seus germans grans.
- Adriana Domínguez, presidenta: Adolfo Domínguez ja no s’arronsa
- ‘Road movie’ Un ‘thriller’ rural consagra com a actor Éric Cantona
- La caixa de ressonància ¿Per què comprem més vinils si el CD sona millor?
- Uns Rolling Stones sense nostàlgia
- Literatura llatinoamericana Una novel·la d’aventures biografia l’escriptor xilè Roberto Bolaño
