La cabronada de De la Fuente

Hi ha tants tipus de socis culers com culers hi ha al món. Hi ha el culer apocalíptic, el filòsof, el tòxic i el que encara parla de Cruyff com si esmorzés amb ell cada diumenge. N’hi ha d’aquí i d’allà, i d’entre tots, destaca el que millor em representa: el culer normatiu. El culer normatiu és català. Culer de naixement, de pares i avis culers, la seva relació amb la selecció se sol moure entre la indiferència i el badall. No l’odia, però sí que li repugna el que moltes vegades ha representat. Ja en té prou amb patir un Getafe-Barça al gener com per implicar-se emocionalment en un Espanya-Cap Verd.

Notícies relacionades

El mont Ventor i la seva llegenda esperen les dones del Tour

"Faré volar Messi amb quatre bombes enganxades al meu cos"

I llavors arriba Luis de la Fuente i ens fa la gran cabronada. Perquè un tenia controlada la seva distància emocional amb ‘la Roja’. Tot al seu lloc. I va el seleccionador i deixa fora qualsevol rastre reconeixible de madridisme espanyol, aquest que ens ajudava a mantenir una saludable distància, i, en canvi, convoca nou catalans i vuit jugadors del Barça ¡Vuit! I això deixa de semblar la selecció espanyola per semblar una gira als EUA de La Masia patrocinada per la RFEF. I aquí comença el conflicte interior.

Perquè és clar, ¿com mantenir el desinterès veient Lamine Yamal fent entremaliadures, Cubarsí sortint a jugar com un mariscal o Pedri repartint futbol com qui reparteix panellets per Tots Sants? El culer normatiu comença veient el partit "per curiositat" i perquè li agrada el Mundial, i acaba celebrant un gol d’Olmo com un idiota desfermat. De la Fuente ens ha desmuntat el tinglado. Ens ha pres la coartada emocional. En cas que hi haguessin anat Casadó, Balde, Gerard Martín i Bernal, Espanya podria dir-se Catalunya... ¡I podríem competir pel Mundial, primer i ja com a Barça, el Gamper, després! Feia anys que vèiem els partits de seleccions amb distància gairebé estrangera, com qui observa un documental de foques. I ara ens agafaran pendents d’un Espanya-Uruguai: "I a veure si juga el nen". Quin cabronada.