Molt més que un futbolista

Lewandowski era tan singular que, quan va arribar al Barça, semblava vingut d’un altre món: un lloc on els futbolistes encara eren capaços de mirar més enllà de la seva ombra. Era un despistat del mig del camp que només s’activava de debò, i es tornava letal, quan, finalment, rematava allà on la mirada ja no arriba a seguir la pilota.

Em vaig fixar ben aviat en una cosa que li va fer, als inicis de la seva història, Lamine Yamal. Aquest noi, que ara és el seu amic, amb qui riu al carrer i al camp, i sempre ho fan a cor què vols, li va reclamar una pilota en el moment en què el veterà sentia que tota la muntanya era seva i no de ningú més. Lewandowski ni tan sols el va mirar. Quan tots dos es van recompondre de la jugada, la indiferència del nouvingut va resultar colpidora: no li va dedicar ni un gest, ni una paraula, i va continuar el joc amb una naturalitat desconcertant. Jo em vaig preguntar aleshores si, algun dia, en la història que els esperava, arribaria a refer-se aquella amistat que ja naixia feble, gairebé esquerdada. El noi encara era lluny del gran, i aquest ni tan sols semblava adonar-se’n.

A poc a poc la història es va anar posant del costat de la raó i de la trobada, i tots dos (amb Pedri, per exemple, amb els joves restants, amb els despistats i amb els pròxims) van acabar fent-se inseparables del Barça, fins al punt que avui ja semblen ungla i carn, futbol i alegria. En aquests últims temps del polonès, ningú no pot retreure-li que s’oblidés d’estimar els qui jugaven al seu costat.

Notícies relacionades

Para-sol i cadira, ¿a la platja o al Tour?

Triomfa Infantino: la FIFA ingressa 9.000 milions de dòlars en el Mundial més ianqui

Dels futbolistes només recordem els gols o la ràbia que fa que no siguin eficaços en la rematada o el partit. Però hi ha una cosa més important, com tenien Kubala i Suárez: la capacitat de dir, sense paraules, "aquesta passada és per a tu, l’he inventat jo", amb un gest que és generositat i futbol.

En l’última era del seu temps Lewandowski va ser el futbolista que centrava i que, alhora, marcava gols. Ha sigut important i estrany, un home i un noi, un futbolista que mirava els nous com a aliens i després va ser, sobretot, un d’ells. Un company que se’n va sent ja moltíssim més que un simple futbolista.