Somnis de Barça

La primera vegada en la meva vida en què vaig entendre la raó de ser del futbol va ser quan va sonar, de sobte, un gol del Barcelona a Berna i a casa meva es va fer el silenci. El nen, que era jo, esperava que l’equip al qual començava a considerar el més diví de la terra del futbol guanyés el seu contrincant, que en aquell moment era d’un país estranger.

Des d’aquella vegada, i fins sempre, he sentit la mateixa sensació: serà el meu equip, però perdrà. No hi haurà treva per al Barça de la meva vida. Hi havia davant diversos equips disposats a guanyar el Barcelona i jo m’havia de conformar amb les derrotes, tot i que fossin després de grans partits dels quals sortíem perdedors que havien exhibit una extraordinària qualitat. No sempre va ser així, és clar, moltes vegades vam guanyàvem, o perdíem, davant equips grans i davant d’equips de més fortuna. La pitjor de les derrotes es va produir fa uns anys que no vull recordar, contra el Bayern de Múnic que llavors dirigia l’actual entrenador del Barcelona.

Notícies relacionades

L’Espanyol clava un cop sobre la taula guanyant el Llevant

Rodri, el fitxatge d’or del Barça

Flick va fer llavors que jo lamentés la nit com si aquesta hagués sigut una derrota per sempre; la nit va ser pitjor que la vida, i l’avenir del Barça, a més, es va trencar durant anys. Va ser una temporada a l’infern que ara s’ha alleujat gràcies, precisament, al botxí que va posar a terra el prestigi blaugrana quan l’equip va deixar de ser el talismà que ara dirigeix precisament l’entrenador que, contrit per la mort del seu pare a Alemanya, va decidir quedar-se a Barcelona dirigint el seu equip. Flick va rebre l’abraçada dels propis i dels adversaris durant l’enfrontament. Quan aquest va acabar, els que van aplaudir van tenir en compte la raó que va assistir l’entrenador, en aquest partit i en la temporada.

Els futbolistes, els vells i els joves, es van rendir no només davant el que va ser el joc (Pedri, Ferran, van ser el talismà de la jornada) sinó que van aplaudir el present com si fos un camí obert al futur. Vaig viure el partit com si fos, per a mi, un regal que dec a aquell nen que, als 13 anys, va viure la pitjor oportunitat del club que es trencava a Berna. Ara el Barça és un somni.