Pogacar obre el curs a la Strade Bianche i Vingegaard a la París-Niça

Habilitat, coratge, i, per descomptat, heroïcitat; així és la Strade Bianche, que es disputa avui als bonics paratges de la profunda Toscana i que marca el que es podria denominar com el minut u en una temporada ciclista que comença ja a galopar seriosament. Fins ara faltava un genet, el que enterra la resta al mar, el més important, anomenat Tadej Pogacar, i que per fi puja sobre el seu cavall en forma de bici.

Si Pogacar entra en acció a Itàlia, en una temporada que no el pot conduir a cap altre lloc que no sigui una cinquena victòria al Tour, el cap de setmana marca una altra fita perquè l’únic ciclista que almenys s’atreveix a plantar-li cara, Jonas Vingegaard, també arrenca el curs, en aquest cas en la París-Niça, la primera de les rondes històriques d’una setmana que anima l’any 2026. Juan Ayuso, el millor de la classe espanyola, serà el testimoni i principal oponent en la lluita per la victòria a la vora de la Costa Blava, el 15 de març.

La Strade Bianche, un jardí amb plantes d’infern, fins a 64 quilòmetres sense asfalt i 14 trams de grava, és el lloc escollit perquè Pogacar comenci les exhibicions en territori europeu. Fa un any va debutar –i va guanyar, no sap córrer d’una altra manera– a l’UAE Tour abans d’endinsar-se en la competició pel vell continent.

Caiguda a Màlaga

Notícies relacionades

La desimboltura de l’Espanya més americana desafia els EUA en semifinals

Enric Mas controla Roglic a la penúltima muntanya de la Vuelta

A uns quants quilòmetres, als afores de París, Vingegaard esperarà un inici de temporada que s’ha hagut d’endarrerir per culpa d’una caiguda que va tenir entrenant a Màlaga.

La París-Niça es presenta amb etapes (menys la segona, un esprint) plenes de dificultats, petites cotes i ports interessants que endureixen el traçat. Serà un recorregut amè que fa que corredors com Vingegaard i Ayuso (vencedor aquest any de la Volta a l’Algarve, única carrera que ha disputat) es posin diàriament a prova.