El Barça és el que toca

El Barça és tot el que esquitxa, voreja i comparteix aire –directament o indirectament– amb el mateix Barça. S’ha de ser molt esnob per creure que el club comença i acaba en les filigranes de Lamine Yamal, en l’última ocurrència de Laporta o en les raons del vestidor.

El Barça no cap en els 90 minuts que dura un partit: es desborda i arrossega tot el que toca al seu pas.

Precisament per això, les successives i lamentables irregularitats laborals vinculades a les obres del Camp Nou parlen molt –i molt malament– del club i del seu compromís amb els drets laborals més elementals.

Potser l’entitat blaugrana no és responsable legalment de les pràctiques abusives del grup turc Limak o de qualsevol de les altres subcontractes que nodreixen de mà d’obra l’adjudicatària de les obres; però sí que ho és, sense cap excusa, de la seva falta d’ètica i de la seva incapacitat per reaccionar davant pràctiques escandaloses. El seu silenci –o la seva tebiesa– pesa tant com les irregularitats que el president Laporta qualifica com a «incidències».

El pitjor és que, lluny d’aturar la situació, el club l’ha justificat. Ho ha fet la seva vicepresidenta institucional, Elena Fort, agafant-se a un conveni de la construcció en el qual no hi ha ni rastre que un obrer pugui cobrar 6,5 euros bruts per hora (fins i tot per sota de l’SMI), no tingui dret a percebre hores extres o pugui ser acomiadat si denuncia pràctiques abusives o parla amb la premsa.

El club ha fet just el contrari de l’únic que és raonable, que seria emetre un comunicat contundent condemnant qualsevol vulneració dels drets dels treballadors i anunciant un control exhaustiu de les pràctiques de l’empresa responsable de l’execució de les obres.

Notícies relacionades

El Barça ven el campió que necessitava per comprar el campió repetit

"Espero arribar a Los Angeles 2028 i acabar la meva carrera així"

Tampoc entenc per què la crisi no ha desfermat la indignació dels i les culers. Una afició històricament crítica no pot estrenar ara uns seients cargolats en condicions pròpies del segle XIX.

El Barça és tot el que toca, no només la pilota.