El Madrid ja està espantat
Per què parlem per persones interposades quan el que volem dir és Florentino Pérez. Per què esmentem José Ángel Sánchez, director general del Reial Madrid, quan el que volem dir és Florentino Pérez. Per què fem servir, ara més que mai perquè sembla, sí, que ha adquirit més rellevància que mai, el nom del poderós banquer Anas Laghrari quan del que es tracta és d’escriure Florentino Pérez. Per què, fins i tot, sovint xiuxiuegem el nom del televisiu Antonio García Ferreras quan, en realitat, qualsevol estratègia mediàtica passa, com tot, per la taula de Florentino Pérez. Per què ens passem el dia destacant les barbaritats que difon Reial Madrid TV quan del que es tracta és de plasmar en un vídeo el que vol Florentino Pérez.
De la mateixa manera que els uns i els altres han aconseguit que l’organització arbitral sigui plena de gent que estima el Reial Madrid i, a més, ni tan sols se n’amaga (pagament, rèplica, potser, al desvergonyiment del Barça, que pagava a un vicepresident arbitral), ara l’aparell blanc ha mirat d’aconseguir, amb el desvergonyiment més gran del món, que li retardessin l’inici de lliga perquè no han tingut prou temps de vacances o de preparació.
Cal tenir molta cara per demanar, exigir i, fins i tot, sol·licitar l’ajuda dels mitjans amics per mirar de convèncer el futbol que el Madrid és tractat injustament. Amb Osasuna pel mig que, per si de cas, no ha obert la boca, el Madrid, no pas la seva tele ni els seus periodistes amics, no, no, el Reial Madrid, que es va emportar (merescudament) més de 74 milions d’euros del mundialet dels EUA, va i, ara, demana que es retardi el partit de la primera jornada al 29 d’octubre, perquè comenci la Lliga una setmana més tard que els altres. Escolteu, perdoneu, no haver anat al mundialet.
Tots sabien quan acabava el mundialet i quan començava la Lliga. Tots els del primer paràgraf, que estaven per reclamar justícia també en aquest cas, creuen que els altres som ximples i que no reparem que els dos finalistes del mundialet, no pas un, no, no, tots dos, Chelsea i PSG, dos més de grans que se’n van anar de vacances molt més tard que el Reial Madrid, no han obert la boca amb prou menys dies de descans que no pas els blancs.
Els britànics, campions del món, que han canviat mig equip sense protestar, sense demanar ni més dies de vacances ni més dies de pretemporada, obriran la Premier el 17 d’agost, a les 15.00 hores, contra el Crystal Palace. Ni una paraula de més ni de menys. I ja ni us explico el PSG de Luis Enrique. Va jugar, com el Chelsea, la final del mundialet i, el 13 d’agost, jugarà la final de la Supercopa d’Europa, a Udine (Itàlia), davant el Tottenham, amb tan sols una setmana de preparació.
És evident que el Reial Madrid creu que tothom s’ha de sotmetre als seus capricis, necessitats i peticions. Aquesta vegada han perdut, sí, però ja guanyaran en una altra banda, segur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
- Dol a l’Equador Commoció per la mort, als 27 anys, dels germans siamesos que van trencar totes les barreres mèdiques: «Vam néixer junts, morirem junts»
- Salut i envelliment L’esperança de vida amb bona salut dels catalans és de 68 anys, tot i que viuen de mitjana fins als 84
- Investigació Laiglesia intenta evitar el judici afirmant que el seu cap va tocar la roba d’Helena Jubany el 2002
- Vida saludable Els metges de família adverteixen del risc de «banalitzar» l’ús dels fàrmacs per aprimar-se en adolescents