¿No era el 'Chiki-Chiki' la cançó de l'estiu?

Fora que els Jocs Olímpics xinesos consagrin de cop i volta alguna melodia, sembla que aquest any tampoc hi haurà cançó de l'estiu. En sonen moltes, per descomptat, però no n'hi ha cap que acabi de destacar entre les altres. D'acord que no cada any sorgeixen peces d'aquelles que es ballen fins i tot als parvularis i als viatges de l'Inserso, però aquest any la sequera bat rècords. El més curiós és que per Setmana Santa tothom donava per fet que la cançó de l'estiu 2008 seria la ubiqua Chiki-Chiki. Sense rival possible. I no cal dir que de rival no n'hi ha hagut, però tampoc hi ha hagut gaires estampes de gent ballant en banyador ni el breikindance, ni el crusaito, ni el maiquelyason, ni el robocop.

¿Per culpa de tanta sobreexposició? Entre altres motius, però sobretot perquè en realitat no va ser mai una cançó, sinó un esquetx humo- rístic. Divertidíssim, d'això no n'hi ha dubte. La mala llet inicial es va tornar tendresa gràcies a la bona feina de l'actor que encarnava Rodolfo Chikilicuatre (David Fernández).

No va guanyar a Eurovisió; però, com que va salvar discretament el tipus, semblava que el negoci seguiria vent en popa. A tot tupè. Es deia que seria la nova Macarena. Fa dos mesos encara era com un enorme i suculent gelat que, no obstant, es va fondre a la tercera llepada. I així, sense que ens n'adonéssim, ens hem trobat parlant-ne ja en passat.

ANTICASPA FAGOCITAT

Paradoxalment, el Chiki-Chiki ha recobrat d'aquesta manera la seva intenció primigènia. Perquè, en realitat, no va ser concebut com una burla d'Eurovisió, sinó dels aspirants a cantants de l'estiu. La convocatòria oberta mitjançant el portal Myspace el va convertir improvisadament en candidat i representant eurovisiu. I com tot fill de veí ja sap, en comptes de desestabilitzar el festival de festivals i espolsar-li la caspa, va acabar completament fagocitat. Encara més inofensiu que el trio La-la-lá. ¿Qui els havia de dir als seus creadors que el que realment havia d'acabar dinamitant era la mateixa cançó de l'estiu? Almenys la d'aquest any. Perquè, molt probablement, la presència intimidant d'un Chiki- Chiki amb qui semblava que ningú podria competir ha estat un dels motius que han fet que aquesta temporada no tinguem un himne estival. Però no és ni de bon tros l'únic motiu.

Fa set anys, algunes de les recopilacions d'èxits estiuencs van vendre més de 400.000 còpies. Actualment, excepte el Caribe 2008, cap altre ha superat ni tan sols les 40.000. I tot i que el fenomen de la cançó de l'estiu no s'ha regit mai per les vendes de discos, la crisi de la indústria també li passa factura. Abans, aquesta mena de recopilacions gaudien d'una publicitat televisiva i radiofònica basada en les seves tonades més enganxoses avui del tot inviable. Ara hi ha internet, sí, però és com una loteria que rarament es tradueix en èxit que faci calaix.

D'altra banda, això de la cançó de l'estiu és com les crisis eco- nòmiques o els revivals d'una època o altra, toca uns anys, i d'altres, no. D'una manera gairebé matemàtica. Per tant, que ningú es pensi que ens n'hem desempallegat definitivament.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Si hi ha una llista que reflecteix els gustos de xiringuito, més que la de vendes o la de descàrregues, és la de tons, politons i altres reclams telefònics. ¡I les dues entrades més fortes d'aquesta setmana han estat Y viva España, de Manolo Escobar, i Torito guapo, d'El Fary! No hi apareixen, en canvi, les noves apostes dels dos artistes que més es van acostar l'any passat a fer la diana estival. Ni l'últim treball de Dani Mata (el del Lamento boliviano), ni Tata Golosa (la dels Micrófonos) amb Las pastillas. I això que Tata contraataca per partida doble. ¿Saben amb qui ha gravat un duo i ha protagonitzat un vídeo? ¡Amb Rodolfo Chikilicuatre! I la cançó suposo que ja se la imaginen: una nova versió del Chiki-Chiki.

Parlant de versions: ¿Com és que no van ser capaços de posar- hi la mateixa gràcia en els forçosos afegits eurovisius de la lletra? Perquè després diguin que la inspiració no existeix. De totes maneres, aquest estiu no ens quedem sense perrear. El reggaeton va arribar a Espanya per quedar- s'hi i aquest any el panameny torna a desbancar el porto-riqueny amb Perdóname, d'Eddie Lover i La Factoría.