"Sentir-se sol fa mal, oi?"

Quan s’acaba la festa, o l'horari laboral, i s’apaga la pantalla o deixen d’arribar notificacions, apareix el silenci. I molts descobrim una veritat incòmoda: podem estar envoltats de gent i, tanmateix, sentir-nos sols. La soledat, de vegades, és bona. Ens ajuda a pensar i a reposar. Però quan s’allarga es converteix en tristesa, desànim i buit. I aleshores busquem refugis que prometen molt i donen poc. El problema no és la manca de contactes. És la manca de comunió.

Els éssers humans no hem estat fets per acumular interaccions, sinó per estimar i ser estimats. La vida només floreix quan sortim de nosaltres mateixos per compartir-la amb els altres. Necessitem persones per estimar, no per utilitzar; per compartir, no per dominar; per construir, no per destruir. Una societat plena de relacions superficials és una societat profundament sola. Tant de bo ningú no s’hagi de resignar a sentir-se sol.