"Sense unió, el poble s'apaga"

La política actual viu marcada per la mirada a curt termini i per les ambicions personals dels seus dirigents. Cada decisió sembla presa no pas en clau de futur ni de bé comú, sinó en funció del rèdit immediat i del càlcul partidista. Això afebleix el teixit moral i institucional del país i alimenta el descrèdit creixent de la ciutadania envers la democràcia.

La pèrdua de confiança en les institucions obre la porta al nihilisme. Quan el sistema polític es percep com a pura retòrica i es dissol el sentit d’autoritat compartida, la societat perd la responsabilitat col·lectiva. El primer efecte és la pèrdua del civisme: es normalitza la indiferència davant la corrupció, l’abandonament de les regles de convivència i el desinterès pel bé comú. Sense normes assumides ni respecte mutu, el buit moral es tradueix en crispació, fragmentació i una convivència degradada, incapaç d’afrontar reptes com la desigualtat, l’envelliment, el canvi climàtic o l’educació.

Mossèn Alfonso Montes, un senzill capellà de poble, deia que “si no hi ha unió, un poble desapareix moralment”. Avui, aquesta advertència ressona amb força. O recuperem la voluntat de servei i el projecte col·lectiu, o cedirem, imperceptiblement, al buit.